L’Ajuntament no sap quants pisos buits hi ha a Manresa. Ho va admetre l’alcalde Marc Aloy en la presentació, ahir dimarts, del primer protocol de què es dota la ciutat per recuperar habitatge buit i, alhora, resoldre ocupacions conflictives. Va destacar que és el resultat de dos anys de feina amb la implicació de tots els serveis tècnics i va reivindicar que és un document únic, atès que, si s’aprova en el ple municipal de demà, la capital del Bages serà el primer municipi català que disposa d’una eina per intentar resoldre tres problemes lligats a la xacra dels pisos buits: habitatges de grans tenidors buits, habitatges buits de petits propietaris que no en poden pagar la rehabilitació i ocupacions que generen problemes de convivència. El protocol ha tingut l’aval tècnic de la Diputació.

Segons el Cens de Població i Habitatges del 2021, el darrer fet públic per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), Manresa era la ciutat catalana de més de 50.000 habitants amb la pitjor ràtio d’habitatges buits. N’hi havia 5.495, que tocaven a un pis buit per cada 14 habitants. Per altra banda, un informe del Servei de Tresoreria de l’Ajuntament quantificava a finals del 2021 en 603 el nombre d’habitatges de grans tenidors als quals es podria aplicar el recàrrec del 50% de l’IBI, una mesura per recuperar pisos buits en què la capital del Bages també va ser pionera abans que la Llei la implantés, va remarcar Aloy.

L'alcalde Marc Aloy amb el regidor Jesús Alonso G.C.

«Serem durs» 

Sigui quina sigui la dada, el dels pisos buits, va manifestar l’alcalde, acompanyat de Jesús Alonso, regidor d’Habitatge, Centre Històric i Llicències, és «un tema transcendent» i «una de les prioritats d’aquest govern». Va assegurar que, en el cas dels grans tenidors, «serem durs» i que seran la prioritat del protocol, alhora que va insistir a culpabilitzar de la situació actual, sobretot pel que fa a aquests grans tenidors, el govern del PP, que, quan va esclatar la crisi del 2008, va rescatar els bancs amb 60.000 milions d’euros per pagar els habitatges en què la ciutadania no podia fer front a les hipoteques. Una solució que va fer que «els bancs es quedessin amb els diners i amb els habitatges».

Alonso va assenyalar que la manera d’actuar de l’Ajuntament basant-se en el protocol creat serà diferent «depenent del grau d’incompliment de la funció social de l’habitatge» i que «tenim un règim sancionador i un sistema de multes coercitives [que marca la Llei] extremadament potents». Va posar com a exemple que, pel que fa als grans tenidors, poden arribar als mil euros al mes, «sense límit».

El protocol també incideix en la conservació dels habitatges. «Tenir un habitatge cuidat és cuidar la ciutat», va destacar Aloy. Va afegir que el que es farà és «acompanyar i assessorar» el petit propietari que tingui un pis buit que requereixi unes obres per poder-lo fer habitable. Amb aquesta finalitat, s’ha creat una partida al pressupost municipal de 250.000 euros amb què el consistori farà les obres i recuperarà els diners mitjançant el lloguer del pis durant el temps que permeti compensar la quantitat invertida.

Alonso va comentar que, en aquest àmbit, feta la inspecció, l’Ajuntament podrà declarar la situació d’infrahabitatge, d’inhabitabilitat i de desallotjament, i inscriure-les al registre de la propietat, de manera que deixarà marcat legalment aquell habitatge. 

Finestreta única 

Sobre les ocupacions conflictives, va posar l’accent en la creació d’una finestreta única a l’Oficina Municipal d’Habitatge on es podran adreçar per assessorar-se els propietaris que visquin aquesta problemàtica, la qual cosa, va valorar, farà aflorar com mai els casos que hi ha Manresa i que ara es desconeixen. També pel que fa a aquest tema, va afirmar que «és una novetat absoluta» i va fer referència a la Llei d’habitatge aprovada el febrer del 2023. «Per primer cop passa una cosa que és insòlita i és que dona peu a què els ajuntaments intervinguin en matèria d’ocupacions de caràcter conflictiu o que atemptin contra la seguretat», de manera que, si els grans tenidors no es mouen per resoldre-ho, «dona la capacitat d’actuar als ajuntaments de forma subsidiària» fins a l’extrem que «pot adquirir fins a un màxim de set anys l’ús de l’edifici per reconduir-lo a la situació normal». Va repetir que «hi ha un sobreesforç del legislador per fer palesa la capacitat d’intervenció dels ajuntaments, cosa que no havia succeït històricament fins ara, i nosaltres som els primers que ens hem atrevit a què això formi part d’un protocol integrat amb la situació de pisos buits i de conservació».  

En conjunt, va celebrar que el protocol possibilitarà «l’aplicació d’un conjunt de mesures sense precedents i integrades per a la cura i millora del parc edificat de Manresa que, sovint, ha estat el germà pobre i no hi ha hagut recursos ni l’oportunitat que mereix de ser atès, sobretot, tenint en compte el benefici social que perdem pel camí». 

A la roda de premsa per explicar-lo hi van assistir els regidors Joan Vila i Mariona Homs.

El Protocol d’Actuacions en el Parc d’Habitatges de Manresa

Té tres objectius:

  • Mobilitzar l’habitatge buit o permanentment desocupat
  • Incentivar i exigir el deure de conservació dels habitatges
  • Resoldre les ocupacions que alteren la convivència veïnal

Què estableix:

En el cas de la mobilització de l’habitatge buit

  • Detecció: mitjançant registres i bases de dades oficials, consums de subministraments i inspeccions visuals.
  • Priorització: grans tenidors, persones jurídiques amb 3 o més pisos buits, persones físiques amb 5 o més pisos buits. Alteració de la convivència. Zones d’alta concentració.
  • Proposta: l’Ajuntament proposarà mesures de foment per procedir a l’ocupació de l’habitatge, que hauran de ser acceptades per la propietat en el termini màxim d’un mes.
  • Declaració: declaració de situació anòmala i ordre d’execució per corregir-la

En el cas de la conservació dels habitatges:

  • Detecció i proposta: mecanismes per la detecció dels habitatges en mal estat i termini d’un mes la propietat per tal que presenti un projecte tècnic.
  • Grans tenidors: l’incompliment pot comportar sancions, l’execució subsidiària de les obres i, en els casos extrems en què es derivi un risc per a les persones, l’expropiació forçosa de la propietat.
  • Petits tenidors: formalització de convenis de rehabilitació per facilitar el compliment de les ordres de conservació.
  • Ordre d’execució: ordre d’execució de conservació.

Ocupacions conflictives:

  • Grans tenidors: S’instarà la propietat a complir amb les seves obligacions. En el cas que no es produeixi, l’Ajuntament pot iniciar el procés de desnonament i fer efectiu el desallotjament. Pot imposar sancions. En els casos extrems, pot adquirir temporalment l’ús de l’habitatge per un termini de set anys. En els casos de perill imminent, es podrà ordenar el desallotjament cautelar immediat i les mesures que la propietat haurà de dur a terme.
  • Petits tenidors: el protocol estableix mecanismes d’acompanyament, protecció i assessorament legal, concentrant l’atenció a les persones a l’Oficina Municipal d’Habitatge (finestreta única) de manera coordinada amb els cossos policials i amb totes les àrees de l’Ajuntament de Manresa.