Antoni Ventura, director d'Aigües de Manresa: "Demano als polítics que siguin una mica més valents"

Antoni Ventura i Ribal és el director d’Aigües de Manresa des de mitjans del 2018. Successor de Josep Alabern i Valentí ocupa una posició que el situa a l’ull de l’huracà en plena sequera.

Defensa el Pacte Social de l’Aigua com una eina per revertir el cercle viciós d’afebliment de l’empresa pública i obrir «un cercle virtuós» que permeti a Aigües de Manresa donar resposta als molts reptes que té al davant.

Ell és el responsable del disseny de l’estratègia d’Aigües Manresa, i de controlar i supervisar el funcionament de l’empresa i el compliment dels objectius.

El cicle de l’aigua està ben finançat, paguem unes tarifes justes per l’aigua?

Crec que hi ha unanimitat per dir que l’aigua està infrafinançada. És un mal generalitzat. Tenim unes infraestructures molt velles. A molts llocs els anys 60 i 70 van ser de creixement urbanístic i es van construir les grans artèries fins al 80. Des de llavors moltes d’aquestes artèries no s’han renovat mai més. En tenim de 50 anys d’antiguitat, el que vol dir que estan al límit de la seva vida útil. Si no hi ha recursos per renovar-les difícilment podrem fer actuacions de millora. 

Què cal fer?

El mecanisme és mitjançant les tarifes i aquestes no sempre evolucionen com ens agradaria. Si no hi ha tarifes que financin les actuacions de renovació de xarxa es va envellint, apareixen avaries, s’incrementen els costos i entres en un cercle una mica pervers. Només amb un esforç suplementari d’inversions pots trencar aquest cercle i convertir-lo en un cercle virtuós. Si inverteixes, milloraràs el rendiment, disminuiràs el nombre d’avaries, els costos aniran a millor i el cicle de l’aigua estarà ben finançat.

S’ha aconseguit una important de 6 milions d’euros per a la digitalització del cicle de l’aigua concedida pel Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic.

La subvenció incideix en una part d’aquest esforç inversor perquè ens permet digitalitzar la xarxa i sensoritzar-la, tenir la informació amb més detall i a temps per poder-la analitzar i prendre decisions.

El rebut de l’aigua que paguen els consumidors és car o barat?

L’aigua, per al consumidor, encara és barata, encara no estem cobrint tots els costos que tenen la gestió del cicle de l’aigua. Crec que els polítics sobrevaloren la reacció adversa dels ciutadans davant un increment del preu de l’aigua, perquè crec que el públic ho entén molt bé. Hi ha preocupació pel preu de l’electricitat, del gas, de la benzina però no de l’aigua. En aquest context, la factura d’aigua és irrisòria.

Quin paper juga aquí la sequera?

Penso que la sequera ajudarà a entendre quin és el cost de l’aigua i que necessita unes tarifes adequades. Jo demano als polítics que siguin una mica més valents.

Doneu-nos protecció, doneu-nos garantia, siguem valents amb les tarifes, amb el finançament i nosaltres ens comprometem a donar un servei eficient, estalviar despeses. Que es faci un pas endavant per trencar la inèrcia.

Està demanant més recursos.

Aigües de Manresa és un instrument públic, venim d’una llarga tradició de gestió pública de l’aigua, però no n’hi ha prou amb això, perquè si no en tenim cura ens podríem carregar aquest instrument del qual ens sentim molt orgullosos. Aigües de Manresa genera molts consensos i cal ser conseqüent amb això. Cal fer un pas endavant, intentar trencar aquesta inèrcia i apel·lar a que especialment en moments de sequera, en un entorn d’emergència climàtica que ens portarà cada vegada a situacions més extremes necessitem recursos. Tenim el coneixement, tenim l’expertesa i necessitem recursos per poder desplegar totes les solucions. Els ajuntaments han entès que és la forma de donar-li la volta.

Hi ha més fronts oberts?

Un altre tema que ens preocupa des de la pandèmia és el règim d’impagats, ens està creixent. A més, els fraus són un problema greu que està incrementant. Cal dir que totes les persones vulnerables tenen garantit l’accés a l’aigua. Vetllarem que les persones vulnerables es puguin acollir a les tarifsocialsial i als beneficis que es preveuen per a la ciutadania que ho necessita.

Hi ha preocupació.

Tot plegat fa que estiguem una mica preocupats i que apel·lem als nostres accionistes a reaccionar. Hem de blindar aquesta empresa pública de la qual tots estem molt orgullosos. Si és la joia de la corona l’hem de cuidar i assegurar la seva sostenibilitat econòmica i la seva continuïtat. La sequera és una preocupació afegida. Ens suposa molta dedicació de recursos, molt temps gestionant dades que són feines que ens venen de més a més. És una situació força complexa i amb incertesa.

Què passarà després de la sequera?

La sequera acabarà amb tempestes i inundacions. És el que comporta el canvi climàtic. Llargs períodes de sequera seguits de llargs períodes de temporals violents. Passarem de la sequera a les inundacions. Cada cop hi haurà un clima més extrem. I ens haurem de fer resilients en els dos extrems. 

Com es fa per ser resilient davant la sequera?

Promovent l’estalvi i un bon ús de l’aigua i tenint recursos com aigua regenerada, plantes dessalinitzadores i estar preparats per reutilitzar l’aigua.

I davant les inundacions?

Hem d’estar preparats per tenir les infraestructures ben mantingudes, ben dimensionades per intentar evitar-les al màxim. Hi ha idees per construir dipòsits de retenció d’aigües pluvials.

S’ha estat perdent el temps fins ara?

S’han anat fent actuacions i també cal tenir en compte que, per exemple, construir una dessaladora no és un projecte que sigui immediat. Hi ha tramitació administrativa, buscar finançament, fase de projecte, execució... Trigues anys a tirar-ho endavant. Segur que sempre es pot dir que s’hauria pogut fer més de pressa, però també és cert que ara s’estan planificant dessaladores pel 2028 i pel 2029. 

Més reptes?

Tenim molts reptes, una normativa cada cop més estricta. El 2023 va sortir un nou decret sobre la qualitat de l’aigua més estricte pel que fa als requeriments. Que la normativa sigui cada cop més exigent significa increment de costos. També hi ha el compromís de crear un observatori de l’aigua per ser més transparents amb la ciutadania.

Subscriu-te per seguir llegint