Contracrònica del ple de Manresa | Als regidors els va la marxa

Set hores i vint-i-dos minuts de ple. Comença a quarts de deu del matí i acaba a la ratlla de les cinc de la tarda, sense pausa per dinar. Toca’t els botons. I la cosa pot empitjorar per les raons que exposarem tot seguit.

S’imaginen que el Parlament de Catalunya s’hagués de reunir en sessió plenària cada vegada que els Mossos d’Esquadra necessiten un cotxe, per votar-ne l’adquisició? (I si guanya l’oposició, que patrullin en patinet?) Doncs el plenari de l’Ajuntament de Manresa va sotmetre dijous a votació l’arrendament de tres vehicles per a la Policia Local. No ho decideix el regidor de Seguretat Ciutadana, ni l’alcalde, ni la Junta de Govern Local; ho decideix el ple del consistori, els 25 regidors sorgits de les eleccions, que ve a ser el parlament municipal.

El Parlament de Catalunya no vota l’adquisició de cada cotxe dels Mossos d’Esquadra perquè si aquest nivell de despesa hagués de passar pels plenaris, els diputats estarien en sessió permanent tots els dies de l’any i encara els faltarien hores. Potser caldria crear una segona cambra que es dediqués a la política, perquè la primera estaria sobrepassada per les compres, lloguers i contractacions. Per sort, no és el Parlament el que compra els cotxes, sinó algun organisme de l’estructura administrativa que penja del Govern.

En canvi, el «parlament» de l’Ajuntament de Manresa va aprovar dijous uns proposta d’«arrendament de tres vehicles de serveis policials híbrids endollables».

El Parlament de Catalunya «exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de la Generalitat i controla i impulsa l’acció política i de govern», segons l’article 55.2 de l’Estatut. Els diputats decideixen el pressupost i després el Govern l’executa; si ho fa malament, els diputats se li tiren al damunt, però cadascú fa la seva feina. Però els ajuntaments funcionen d’una manera diferent, ja que els consistoris són a la vegada legislatiu i executiu. Són Govern i parlament tot alhora. Si es tractés d’una associació, serien junta i assemblea en una sola peça.

Per posar un altre exemple, el Parlament de Catalunya no aprova les tarifes dels Ferrocarrils de la Generalitat, però el ple de l’Ajuntament de Manresa va votar dijous les tarifes del bus urbà.

Des d’ara aquest detallisme anirà a més, ja que el ple ha decidit incrementar el nombre d’afers sotmesos a la seva aprovació. Dijous es va acordar una marxa enrere en la «delegació de competències del ple a la Junta de govern local en matèria de contractació i patrimoni». La cosa ve de l’estiu passat, quan es va aprovar el tradicional repartiment de competències entre el plenari i la Junta de govern, òrgan format per l’alcalde i mitja dotzena de regidors que ell nomena. Amb el pas dels mesos el grup de Fem Manresa va arribar a la conclusió que afers importants tiraven endavant sense cap mena de control, i va instar a la «devolució», gràcies a la qual el ple tindrà la facultat de debatre i aprovar o rebutjar contractes i convenis que abans decidia la Junta.

La modificació aprovada ahir significa que arribaran més temes als plens municipals. S’ampliarà el nombre d’apartats de l’ordre del dia, que amb l’actual composició del consistori ja s’ha vist sensiblement incrementat perquè l’oposició desplega un activisme quasi estakhanovista a l’hora de presentar precs, preguntes i proposicions. D’aquestes últimes dijous en va presentar nou, que anaven de la recuperació dels Jocs Florals a la realització d’un cicle de cinema a la fresca. Nou proposicions susceptibles de donar peu a nou debats amb doble i àdhuc triple ronda d’intervencions.

I als ciutadans, què ens importa? Doncs miri, no gaire. Si als regidors els va la marxa de discutir-ho tot, tot i tot, és ben bé el seu problema. I si volen dinar a l’hora de berenar, també.

Els que governen tenen un sou i els de l’oposició una paga fixa per cada ple al que assisteixen, sigui de dues o de vint hores, així que ja s’ho faran. D’altra banda, com més qüestions passin per l’aparador públic del ple municipal, més temes tindran els periodistes de la secció de Manresa per enriquir les pàgines d’aquest diari. Per tant, endavant les atxes i preparin les carmanyoles per quan introdueixin la pausa alimentària als plens de vuit hores.