30 anys hissant la bandera del comerç just a Manresa

A La Botiga del Comerç Just que hi havia fins fa quatre dies al carrer d’Urgell de Manresa tenien quitapenas, unes nines de Guatemala molt petitones que es venien de sis en sis dins d’una capsa. Segons la tradició, quan tens un problema, li expliques a una nina, la poses sota el coixí i, l’endemà, el problema ha desaparegut. 

Les quitapenas és només un dels molts productes que es podien trobar a la botiga que van posar en marxa el 19 de maig de 1995 Josep Maria Cunill, mestre, mossèn i missioner nascut a Terrassa que, abans d’establir-se a Manresa, va viure 22 anys a Zimbàbue i tres a Centreamèrica, i que va fundar els Amics de Pere Casaldàliga; i la manresana Pilar Trasserra, dedicada des dels 22 anys a temes de justícia social a Nicaragua, a l’Equador i a Saragossa. 

Trasserra admet que, el dia que va tancar la botiga, divendres de la setmana passada, va ser especialment dolorós i que la seva il·lusió hauria estat que es transformés en una cafeteria de comerç just sense la necessitat d’abaixar la persiana. No va poder ser, però el guant està llançat. Segur que moltíssima gent s’apuntaria a anar a fer el cafè en un establiment així. Algú s’anima?

La manresana, encara molt reivindicativa als seus més de 80 anys i profundament decebuda amb el món on vivim, defineix La Botiga del Comerç Just, que hi ha qui anomenava al principi la botiga d’Alternativa 3, nom de la cooperativa que els va proveir en l’arrencada, com «un lloc de trobada per generar consciència i reclamar un tracte just, responsable i digne» per als països del Tercer Món. Com? Amb un gest tan senzill i valent alhora com comprar productes d’allà a un preu just que permeti els seus productors viure dignament. La cooperativa Alternativa 3 i les altres importadores que proveïen el negoci compren els articles directament als productors, sovint petites comunitats, sense intermediaris ni majoristes.

Montserrat Mira, una de les voluntàries que van portar el projecte a partir del 2005, quan la Pilar es va retirar (el Josep Maria va morir el 1998), mitjançant la creació de l’Associació Josep Maria Cunill i Solà pel Comerç Just i Responsable, explica que, en el fons, l’objectiu era denunciar un problema estructural. «La gent és queixa de la immigració, però no té en compte que la seva forma de consumir és la que promou que aquestes persones no es puguin guanyar la vida i hagin de marxar de casa seva».

La gènesi, per Nadal

Un consum just és el que es podia trobar a La botiga del Comerç Just del carrer d’Urgell, número 14, on hi havia hagut una botiga de mobles abans. Mira recorda que va tenir la gènesi en una exposició de Mans Unides a la desapareguda seu del Banc de Bilbao al Passeig -a prop de Crist Rei- pels volts de Nadal. Trasserra i Cunill els van demanar si hi podien exposar alguns articles d’artesania i després ja van obrir la botiga.

Quan Trasserra va jubilar-se, va buscar algú que la rellevés. «Vam anar a casa seva per parlar-ne», explica Mira, i van crear l’associació amb el nom de Josep Maria Cunill. A banda d’ella, les voluntàries eren Dolors Pinyot, que portava els números; Neus Casasayas, Carme Porcel i la difunta Carme Badia.

Cafè d’Etiòpia, de Nicaragua, de Colòmbia; sucre morè Mascobado (Filipines), panela, sucre blanc natural, macarrons de quinoa i de blat, melmelades, xocolates, bijuteria, artesania, capses de fusta, instruments musicals, marcs de fotos, les quitapenas... Els seus proveïdors eren Alternativa 3, Intermón i Ideas, nascuda a Villafranca de Córdoba. Pel que fa a la clientela, també tenien de tot una mica: gent jove conscienciada, amants de la xocolata... 

Els diners que feien servien per pagar els articles, el lloguer i la llum. Després de la pandèmia, però, la gent que hi anava habitualment «es va despistar» i no hi va tornar. Esmenta el cas «d’un senyor que la darrera setmana de cada mes venia a comprar un quilo de cafè». Van reduir els dies d’obertura i, finalment, el passat dia 1 van abaixar la persiana del tot envoltades per l’escalf del comerç del carrer, que els va fer un entranyable acte de comiat. 

Manresa, que, fa prop de trenta anys, va ser una de les vuit ciutats de Catalunya i del País Valencià que va tenir una botiga solidària, ha fet un pas enrere.

Comiat a La Botiga del Comerç Just de Manresa

Subscriu-te per seguir llegint