Una vaca pallassa uneix petits i grans

La vaca Florinda és una vaca lletera que en realitat vol ser pallassa. Se’n sortirà? En un veritable exercici d’intercanvi intergeneracional, els cantants de la coral USenior de la Fundació Universitària del Bages, de 55 fins anys en amunt, han anat interpretant la cantata de La Vaca Florinda a llars d’infants de Manresa. És a dir, davant un públic d’entre 0 i 3 anys com a molt i que, com si fos màgia, fan un escrupolós silenci quan senten les primeres notes del piano. Tots giren la vista cap als cantaires. «És el públic més exigent, però també el més agraït», diuen a la coral.

A la llar d’infants Picarol, al parc de Sant Ignasi, la coral del programa USenior acaba l’assaig. Es fan els darrers retocs i, de seguida, els infants comencen a omplir la sala gran del centre. Primer els més xics, els moixons, de 0 a 1 any. Tot el personal es mobilitza. Darrere seu, els ratolins, pollets i, en general, els anomenats caminants, d’1 a 2 anys.

Els més grans, en filera

Finalment entren en fileres els més grans, els de les classes dels gegants, picasoques, els caragols i les baldufes, d’entre 2 i 3 anys. Tots, educadores incloses, van amb el nas pintat de vermell. Com la vaca Florinda.

En poques ocasions es reuneixen tots junts. En aquest cas un centenar. Uns s’asseuen a les trones, els més petits, i els altres a terra.

Miren embadalits el que tenen al davant, que surt del dia a dia habitual: una trentena de cantaires de la FUB-UManresa, tres dels quals disfressats de vaca. Al mig, un peluix que representa la vaca Florinda i, al seu costat, el pagès. Hi ha soroll i algun plor, però la música fa la seva màgia i... comença l’espectacle.

Els més grans canten pels més petits amb l’ajuda d’una narradora, del pagès, de les tres actrius disfressades de vaques. És un concert visual i teatral.

La vaca Florinda, que tot el dia està a la lluna perquè vol ser pallassa, salta la tanca, passa la riera i travessa la carretera per arribar al circ que visita el seu poble. La gent riu de debò quan entra en acció i, finalment, el granger, li diu que es quedi al circ. Missatge final: «a la vida has de lluitar per aconseguir els teus somnis i ser feliç de veritat».

Els petits ho entendran quan siguin més grans. De moment, riuen i aplaudeixen.

«Surts i ja no et fa mal res»

«Aquí vens que et fa mal el dit gros del peu i surts que no et fa mal res», diu Josep Maria Fius, que fa el paper del pagès. «Per ells, nosaltres som els seus avis», i en aquest cas considera que la música té un «poder impressionant. Jo tenia por que ploressin, però quan sonen les primeres notes es fa el silenci. El silenci dels petits és més intents que el dels grans».

La directora de la Picarol, Montserrat Castells, afirma que en activitats com aquesta els més petits «aprenen a escoltar, que també és important», a més a més de sensibilitzar-se per la música. «Veuen avis que a part de fer d’avis poden fer altres coses». Es dona el cas que per carnestoltes a la llar d’infants Picarol es va treballar el conte de la vaca Florinda. Quan van saber que la coral USenior l’interpretava, es van posar d’acord de seguida.

La directora de la coral, Rosa M. Ortega, explica que en un primer moment van preparar l’espectacle per interpretar-lo a la llar d’infants de la mateixa FUB, la UPetita. De seguida, però, va córrer la brama i van començar a sortir actuacions, que són de franc.

«Als petits els hi agrada molt que els expliquin contes, i amb un conte explicat per tanta gent amb cançons, text, teatre i disfresses, queden bocabadats. La música i els contes són captivadors», afirma. D’aquí a finals de curs encara els hi queden algunes actuacions.