«La gastronomia pot ser un gran reclam per a Manresa»

El cuiner manresà Jordi Llobet va formar part de les jornades gastronòmiques del camí ignasià amb un tast que es va inspirar en obres que són propietat del museu del Barroc de Catalunya, inaugurat recentment a la capital del Bages. 

Es pot promocionar un territori a través de la seva cuina? 

Jo penso que sí. Aquestes jornades són un format que està molt bé perquè hi ha cuiners de molt nivell i això sempre és atractiu. La gastronomia pot ser un gran reclam per a Manresa si es treballa bé. Viure aquesta experiència és molt interessant per la gent i d’alguna forma dona prestigi a la ciutat. 

També pot ser una forma de fer més accessible la història per a la ciutadania? 

Sí, en el meu cas apropo la història del Barroc a la gent que ve al tast a través dels plats que hem preparat. Jo m’he hagut de documentar força perquè per exemple no sabia que un dels elements que caracteritza el Barroc és el daurat i també els contrastos entre llums i ombres. Abans de fer aquesta feina potser no et sabria diferenciar un quadre Barroc d’un renaixentista i ara segur que sí. 

Què fa que aquesta edició sigui diferent de totes les anteriors?

Totes les edicions són diferents entre si perquè sempre se segueix una temàtica. La gràcia és que a més de cuinar, has de fer-ho amb una inspiració molt clara i això sempre és un repte molt divertit. És una doble motivació. 

Quina ha sigut la inspiració concreta aquest any?

En tres obres del museu. En un primer moment vam venir amb l’Anna Castillo (sommelier) i vam triar tres obres que ens agradaven, però finalment les vam canviar perquè fossin propietat del museu. A més de les tres obres, també hem volgut pensar molt en la cuina del barroc: parlem de l’arribada d’espècies i també de la base de la nostra cuina d’avui dia com els sofregits o les maioneses. 

Què hi ha darrere de cadascun dels tres plats de mostra?

Al fals tomàquet hi ha la inspiració de Montserrat, tant per la forma com pel mató que fem servir, això marida amb un vi rosat. En el segon plat ens hem inspirat en un bodegó; en la cuina de caça, però hem posat porc de Palou i volíem reivindicar la idea de cuina lenta i les espècies. Pel que fa a les postres, la nostra inspiració han estat els àngels de les pintures del Barroc. Ha sigut una situació molt curiosa perquè hem hagut de demanar el motlle especialment per aquesta ocasió perquè tots els que trobàvem eren amb la fletxa de cúpid. També ho hem volgut relacionar tot amb els colors.