Manresa presenta una tecnologia per captar aigua de boira provada a Canàries que vol arrelar

En la greu situació de sequera actual, qualsevol aportació que suposi millorar l'eficàcia i l'aprofitament de l'aigua és benvinguda. Justament aquest és l'objectiu de Life Nieblas, un projecte que s'ha presentat aquest dimarts a Manresa en la jornada tècnica "Sistemes de captació d'aigua de boira". D'això tracta precisament, de treure partit a l'aigua de boira. La jornada l'han organitzat el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i Life Nieblas. El CREAF, com a soci del projecte, està promocionant les tecnologies creades dins de la prova pilot Life Nieblas amb l'objectiu d'implantar-les. En el cas de Manresa, ha iniciat col·laboracions amb aquest objectiu amb l'Escola Agrària de Manresa.

"No és la panacea"

Les intervencions a la jornada, que ha acollit la sala d'actes de la FUB 2, han inclòs la presentació de la prova pilot Life Nieblas, que ha tingut lloc a Canàries, amb una petita prova a Portugal inclosa. L'ha explicat el biòleg Gustavo Viera, tècnic ambiental de Gestió i Planejament Territorial i Mediambiental (Gesplan) a Canàries. Viera ha advertit que captar aigua de boira no és la panacea, en el sentit que no solucionarà la manca d'aigua que hi ha, però sí que és una tècnica que, amb la tecnologia adequada, permet treure'n el màxim profit per aplicar-la en temes de reforestació i, també, d'agricultura.

Vicenç Carabassa, investigador del CREAF, ha explicat que "aquí volíem que fos una de les zones de replicació del projecte, però, malauradament, no vam poder aixecar finançament i ho vam haver d'aturar". Remarca que a la zona de Montserrat, conca d'Òdena i a la part del Bruc per la banda del Pla de Bages "es donen condicions que no són com les que es donen a les illes Canàries, però són similars, en el sentit que tenim episodis de boira i de circulació d'aire. Això fa que hi hagi un cert potencial per a la captació d'aigua de boira".

Ha assenyalat que les muntanyes de Montserrat serien un lloc ideal, per aquesta coberta de boira que tenen fins i tot a l'estiu, però no hi ha demanda". De fet, ha explicat, "els antics eremites i monjos de la muntanya ja utilitzaven en certa manera aquesta tecnologia. En moltes de les ermites de Montserrat hi ha sistemes de captació d'aigua que també agafaven l'aigua de regalim que venia de la boira".

Captadors d'aigua de boira dins del projecte Life Nieblas desenvolupat a Canàries

Aplicada a Òdena després de l'incendi del 2015

Els sistemes de captació inclouen captadors més grans (torres) i d'altres d'individuals. Quant a l'aplicació dels darrers, Carabassa ha destacat que "ja s'han aplicat de manera important a la zona afectada per l'incendi d'Òdena del 2015 amb un projecte Life previ en el qual es van plantar gairebé 20.000 plançons d'espècies forestals i també agrícoles amb l'objectiu de restaurar aquest mosaic agrosilvopastoral. No ens interessa tant restaurar el bosc, que també, sinó restaurar antics correus per trencar la continuïtat del bosc, que ens genera un risc d'incendi important".

En l'àmbit de l'agricultura, considera que "és on té més potencial aquesta tecnologia. En plantacions d'espècies anyenques de secà, on cada vegada veiem més necessaris els recs de suport, aquestes tecnologies poden ajudar. No serà la solució als problemes de sequera, ni de bon tros, siguem realistes, però pot complementar altres fonts d'aigua".

Demanat per aquest diari, Viera ha destacat que "s'ha demostrat la utilitat dels sistemes de captació d'aigua de boira, sobretot, per a les actuacions de restauració ambiental. Realment, el que capta de veritat una quantitat d'aigua important i és fonamental per als aqüífers són els boscos que es troben en zones de boira. Lamentablement, a Canàries, en concret, a l'illa de Gran Canària, els hem perdut per diferents qüestions i estem en un procés de restauració on s'ha vist que els captadors d’aigua de boira són una eina fonamental i molt útil». 

Un sistema de fa segles posat al dia

Els captadors de boira existeixen des de fa segles. Per exemple, a Xile, ja es feien servir els xilenos (una instal·lació rudimentària amb dos pals i una malla que es trencava sovint a causa del vent), que utilitzaven els agricultors i les poblacions locals dels deserts de Xile costaners per recollir una mica d'aigua. "El projecte el que ha fet ha estat donar-los un toc de tecnologia i d'innovació que ha permès reduir costos, fer-los molt més amigables amb el camp, perquè no precisen cap mena d'instal·lació de transformació del territori, i que siguin més eficients en la captació de l'aigua", atès que "els darrers 30-40 anys s'han desenvolupat sistemes per captar aigua de forma més professional, però tenen el problema que necessiten una instal·lació molt potent amb cimentació i uns costos molt elevats". El que han fet ells ha estat crear un sistema més senzill, amb poc impacte però, alhora, que resisteixi el vent i tingui la capacitat de captar aigua.

El proper pas és estendre'n l'ús, si bé, en el cas dels captadors més grans, és bàsic que hi hagi boira i vent, per fer-ho efectiu, de tal manera que les microgotes d'aigua de la boira impactin amb el sistema instal·lat, la qual cosa només és possible si hi ha vent i no ho serà en un banc de boira estable, com els que hi ha, per exemple, a Manresa, hsa puntualitzat Viera.  Algunes de les zones més òptimes on instal·lar alguns dels sistemes desenvolupats, segons informació dels organitzadors de la jornada, podrien ser a l’altiplà central, Anoia, Bages i les Garrigues.

En la seva ponència, Viera ha aportat dades com ara que, en la plantació de 20.000 arbres, el cost per fer-los créixer amb un sistema tradicional de rec és de 2,7 milions, i amb els captadors individuals, d'1,1 milons.