El pati de l'escola Sant Ignasi, part fonamental del projecte educatiu

Que l'escola tingui un pati formi part del projecte educatiu del centre. Això és el que han aconseguit els docents de l'escola Sant Ignasi de Manresa gràcies a la col·laboració amb l'associació d'arquitectes El Globus Vermell. Han aconseguit que la pilota no monopolitzi l'espai del pati i que els infants trobin diverses opcions de joc i d'aprenentatge a fora de les aules.

Ahir es va fer una visita per l'espai exterior de l'escola, acte que es va emmarcar dins la jornada de renaturalització d'espais i entorns educatius, que també va incloure una formació a l'escola Agrària de Manresa i una ponència a l'institut Lluís de Peguera.

Una de les mestres de l'escola i membre de l'equip directiu, Nídia Fargas, va explicar que el fet de renaturalitzar l'espai del pati de l'escola responia a una necessitat educativa. "Fa vuit anys hi va haver un gran canvi en l'escola, en l'àmbit pedagògic i organitzatiu i vam començar a treballar per projectes i espais", contextualitzava.

La pedagogia dels espais

El canvi pedagògic va comportar també una redistribució dels espais a l'escola, "volem fomentar l'autonomia dels infants i que siguin els protagonistes del seu aprenentatge, i per fer això s'han de canviar molt els rols preestablerts de la mestra i l'alumne". Per tant, l'espai físic també és una part del projecte pedagògic.

Pel que fa a la renaturalització del pati del centre, Fargas recordava que abans les pistes de ciment ocupaven gairebé tot l'espai i no donaven opcions de joc als infants més enllà del futbol o el bàsquet. Mamen Artero és una de les arquitectes que va formar part de l'equip que va renaturalitzar el pati de l'escola Sant Ignasi i per ella, "un espai que et permet tenir més oportunitats de joc, també ofereix més oportunitats per aprendre".

Cada racó del pati està pensat i té una funció especifica. A l'entrada hi ha l'espai de les "illes", on els infants tenen diferents plantes i espais de terra, després hi ha la pista, estructures de fusta perquè es puguin penjar, l'hort, el galliner, el sorral, etc. I tot està integrat dins el mateix conjunt.

Per Atero, "és important remarcar que la renaturalització no és per tenir el pati més bonic, tot ha de tenir un sentit i ha de donar resposta a l'activitat física d'alta, mitja i baixa intensitat dels infants de totes les edats de l'escola".

Subscriu-te per seguir llegint