«Cada cop hi ha més persones al·lèrgiques i la majoria a vàries coses»

«Em preocupa que no plogui suficient i sovint d’aquí al juny per donar una treva a les persones que pateixen una al·lèrgia», comenta Laia Ferré. És la cap clínic del Servei d’Al·lergologia de la Fundació Althaia, a l’Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa. L’ideal seria que plogués , perquè fa falta, però que ho fes sovint per netejar l’ambient.

Què és una al·lèrgia?

És una reacció exagerada de l’organisme davant una substància que en principi no és nociva. Un aliment, un pol·len, la pols o una mascota. En principi són coses que no t’han de fer. No és una infecció ni un agent víric, però el teu organisme reacciona d’una forma exagerada i es defensa donant uns símptomes. Els respiratoris són asma, rinitis, conjuntivitis. A les al·lèrgies alimentàries i respiratòries habitualment acostuma a haver-hi una predisposició genètica familiar. No sempre, però és habitual. Les al·lèrgies a medicaments, no.

D’al·lèrgies respiratòries n’hi ha tot l’any?

Sí. El xiprer és un pol·len d’hivern i pràcticament no se’n parla però la gent que el pateix comença a tenir símptomes el desembre, gener, febrer. L’al·lèrgia a la pols o als fongs, són perennes. La parietària, que és una mala herba, comença ara però, hi ha pol·linització fins el novembre. Depèn del temps que fa. Però sí que és veritat, que a partir del març és quan explosionen més pòl·lens, i tens més quantitat de plantes que poden causar problemes amb la qual cosa té lògica que hi hagi moltes més consultes. És l’època forta de tota la part respiratòria. La resta de patologies les veus tot l’any.

Quins són els principals símptomes?

Els més freqüents són els de vies altes: mocs, esternuts, aigueta al nas, que el nas es tapi, afectació als ulls sobretot quan no plou i es concentra molt pol·len a l’atmosfera perquè és el primer lloc de contacte amb l’agent l’al·lergen. I després, no amb tothom, pot anar baixant i tenir símptomes de coll o a nivell de pit amb tos, ofec, xiulets al pit i la crisi de l’asma. Pots tenir només rinitis, que és el més freqüent, fins a quadres d’asma greu. Si comença haver-hi una gran quantitat de pol·len i no plou, determinades persones poden fer una crisi d’asma. Hi ha casos que són greus. La majoria, però, són molestos i donen mala qualitat de vida, però hi ha poc ingressos.

Un al·lergòleg ha de saber de botànica?

Una mica, sí. També consultem a botànics de la universitat.

Heu notat alguna diferència respecte altres anys a causa de la greu sequera?

Cal veure-ho. Ha passat la pol·linització del xiprer, que ha sigut més forta que anys anteriors i la sequera podria ser un dels motius. Queda abril, maig, juny, que és la part més forta. L’ any passat, que també teníem sequera, sí que es va veure que hi havia més concentració a l’atmosfera de molts pòl·lens. Si no plou no es neteja l’ambient, que es va carregant i fins i tot pot causar símptomes en persones que habitualment no en tenen, o que hi hagi persones que es tornin al·lèrgiques per culpa de tanta exposició. La sequera no és bona per aquest motiu i també perquè les plantes es fan més resistents i desprenen més quantitat de pol·len.

És cert que cada cop hi ha més persones al·lèrgiques o és un mite?

És una realitat. I també que cada vegada les al·lèrgies també són més complexes. Tampoc parlo de molts anys enrere, però abans hi havia persones que eren al·lèrgiques a un únic al·lergènic. Ara la majoria són al·lèrgics a vàries coses. És el que en diem polisensibilitzats, polial·lèrgics. També han augmentat molt les al·lèrgies alimentàries. S’explica per canvis d’hàbits, estils de vida, la contaminació...