Així ‘es menja’ l’estiu

Aaquesta primavera ha estat inusual. Amb diversos episodis de temperatures excepcionalment altes per a l’època, els termòmetres de diversos punts d’Espanya han marcat rècords històrics. Els primers estudis d’atribució confirmen una relació inequívoca entre el canvi climàtic i l’episodi anormalment càlid de l’abril al sud del país. L’escalfament fa 100 vegades més probables aquests dies de calor inusual. En aquest context, els científics alerten que aquesta situació es repetirà i fins i tot empitjorarà d’aquí a final de segle. És a dir, l’estiu es va menjant cada vegada més dies de l’any. El resultat final serà l’avançament d’un mes de la primavera, i farà més brusc el canvi d’estació i elevarà els termòmetres per sobre dels 30 °C durant el triple de dies que ara.

Així ho ha mostrat un recent article divulgatiu, signat per diversos climatòlegs de la Fundació per a la Recerca del Clima (FIC), en el qual adverteixen de les conseqüències del canvi climàtic, a mitjà i llarg termini, per a Espanya. Gràcies a les dades del sisè informe del Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC), es pot establir una estimació de com poden ser aquestes primaveres en nou províncies espanyoles, i pronosticar la quantitat de dies en què se superaran els 30 °C, així com el moment en què començarà el primer dia de calor i les temperatures màximes que es registraran.

En aquest sentit, els investigadors estableixen que en aquest futur climàtic les diferents províncies espanyoles podran arribar a registrar fins al triple de dies de calor per cada dècada que passi.

Més dies de calor

En el cas de Sevilla, que cada dècada registra uns 82 dies de temperatures per sobre dels 30 °C a la primavera, arribarà a tenir-ne 346 a final de segle en l’escenari d’emissions derivat d’un augment de 3 °C en la temperatura global.

Madrid, de 9 dies per dècada, passarà a tenir-ne 156 a final de segle. I en el cas d’Ourense, el canvi serà de tot just 2 dies cada deu anys a un total de 56.

En altres paraules, en les primaveres del futur, Sevilla tindrà temperatures per sobre dels 30 °C durant 34 dies (de cada primavera) de mitjana; Madrid dues setmanes i Ourense cinc dies cada any. «És el triple de dies que observem històricament», insisteix Dominic Royé, climatòleg i responsable de Ciències de dades al FIC.

Saragossa passaria de 19 dies amb més de 30 °C per dècada a 189, segons el mateix estudi, i suposant sempre un escalfament global afegit de 3 graus centígrads per a final de segle.

En les primaveres del voltant del 2100, Ourense podria tenir més dies de calor que els que actualment es registren a Màlaga, mentre que València podria superar el nombre actual que es registra a Còrdova.

València, per la seva banda, que ha tenia una mitjana de 3 dies de calor a la primavera, passaria a tenir 154 jornades d’aquestes característiques cap al 2100. Múrcia passaria de 3 a 102.

Però això no implica que les temperatures s’hagin de quedar en el límit dels 30°C. «Es podran situar per damunt», alerta l’investigador. De fet, les temperatures màximes podrien augmentar fins als 35 °C en aquesta estació de l’any, depenent de la zona. A Sevilla s’espera que a final de segle la temperatura màxima passi dels 29,3°C actuals a 35,2 °C si les emissions segueixen el camí actual. Fins i tot en l’escenari d’emissions una mica més optimista (RCP 4.5) la temperatura assolirà els 32,4°C.

A Saragossa, per exemple, les temperatures màximes de la primavera passaran dels 25,6 °C actuals als 31,7 °C; i a Ourense s’estima que es podria passar dels 22,3°C actuals fins a 27,9°C. «És una mitjana dels extrems», insisteix Royé, que recorda que això és una mitjana del percentil 95, per la qual cosa hi ha un 5% de possibilitats que els valors encara siguin més alts.

Gairebé mes i mig abans

Però la primavera no només serà més calorosa, sinó que, a més, aquesta aclaparadora calor arribarà molt abans. En ciutats com Sevilla, el primer dia de calor (per sobre dels 30 °C) s’avançarà a finals de març en l’escenari més pessimista, cosa que suposa gairebé un mes i mig abans del normal (a principis de maig). A Madrid, per exemple, en lloc de registrar aquestes temperatures la primera setmana de juny, es registraran l’última d’abril. I pel que fa al nord d’Espanya, a Ourense, la calor arribarà a mitjans del maig en lloc dels primers dies del juliol, com solia passar.

«El que hem viscut ens semblava impossible fins ara i en el futur serà el normal», insisteix Royé. Com explica l’investigador, en aquest futur climàtic l’estiu tendirà a «menjar-se» les estacions d’entretemps. No obstant això, la primavera serà la que perdrà més terreny. «L’hivern serà més curt i desapareixerà abans, però, a més, el canvi serà cada vegada més abrupte», insisteix.

Tenint en compte, a més, les previsions de possible sequera, és possible que «l’Espanya del sud comenci a assemblar-se més al nord d’Àfrica».

El mateix investigador insisteix que «hem començat el problema» i recorda que la sequera té implicacions de diferents tipus, des d’econòmiques fins a socials.