«La consciència social sobre la protecció dels nius ha pujat molt en una dècada»

Protegir els ocells urbans és indispensable, perquè són espècies tan lligades a l’ésser humà que pràcticament no es troben en cap altre ambient. A més, presten importants serveis ecològics. Per això és clau la preservació dels seus espais, com incideix Deborah Fandos, d’Ecologistes en Acció i experta en la matèria.

Què suposen els ocells urbans per a la qualitat de les ciutats?

Aporten un contacte amb la naturalesa que a vegades perdem, especialment a les grans urbs. Només cal intentar imaginar un poble o ciutat sense el cant dels ocells, sense els seus pardals rondant pels parcs o els falciots solcant el cel al capvespre. Desolador.

Quina és la seva principal amenaça?

N’hi ha moltes, col·lisió amb vidrieres, pesticides, gats assilvestrats, contaminació acústica…, però la primera que val la pena esmentar és el canvi climàtic. No obstant això, les més palpables són les relacionades amb els seus llocs de nidificació. Pardals, orenetes i falciots són ocells considerats urbans perquè la majoria construeixen els seus nius en pobles o ciutats. La tendència dels edificis moderns, on tot és cristall i metall estanc, no permeten els buits que aquestes espècies trobaven en teulades, respiradors, esquerdes i porxos per a construir el seu niu. D’altra banda, hi ha una destrucció directa dels nius que continua sent reiterada cada any, especialment a l’estiu. L’experimenten amb més freqüència les orenetes tant comunes com cuablanques, ja que els seus nius de fang són molt visibles i fàcils de destruir. Tots els anys, milers de nius són destruïts pels amos de les cases, que destrueixen els nius, sovint amb pollets o ous dins, perquè no volen brutícia a les façanes i balcons.

Les administracions fan complir el Codi Penal i les seves sancions respecte a la destrucció de nius en les façanes?

En general no, i menys de manera proactiva. Són molt escasses les ciutats on hi ha ordenances i moltes menys on realment s’apliquin allà on n’hi ha. Afortunadament, és un tema del qual es parla cada vegada més sovint en els mitjans de comunicació i, sobretot, les xarxes socials, on hi ha diverses vies per fer denúncies públiques d’aquests actes. Diria que la consciència social sobre la protecció de nius ha augmentat molt els últims deu anys.

Quines mesures correctives haurien d’implantar els ajuntaments per afavorir la biodiversitat urbana?

El més tangible seria prevenir la destrucció de nius mitjançant l’aplicació d’ordenances efectives, entre elles la prohibició de fer obres o reformes en època de reproducció de pardals i orenetes. En cas de detectar la destrucció de nius, fins i tot fora d’època de cria, s’haurien d’aportar mesures compensatòries (recollides a la Llei de Patrimoni Natural i Biodiversitat) com són la instal·lació de caixes niu o nius artificials al mateix lloc o pròxim. Augmentar l’extensió i salut de les zones verdes urbanes és també indispensable, especialment per a pardals i altres ocells urbans. Evitar l’època de cria durant la tala d’arbratge urbà, l’existència de punts d’aigua com fonts o estanys o noves tendències com els escocells verds, on es permeti el creixement de vegetació silvestre, són també indispensables, no només per als ocells urbans, sinó també per a nosaltres, habitants de dues potes.