Així envaeixen Espanya les espècies exòtiques

Titulars com «Les cotorres argentines envaeixen Madrid» o «Detecten un cargol gegant a Canàries» s’han pogut llegir aquests últims mesos en mitjans de comunicació espanyols. En tots dos casos, aquests animals no són autòctons d’Espanya, sinó que el seu lloc d’origen és molt lluny: les cotorres habiten a les selves tropicals i el cargol gegant prové de l’est d’Àfrica. Aquests animals es coneixen com a espècies exòtiques, però en quin moment una espècie exòtica passa a ser una espècie invasora?

Les espècies exòtiques invasores són aquelles «espècies foranes introduïdes de manera artificial, accidental o intencionadament i que, després d’un cert temps, aconsegueixen adaptar-se al mitjà i colonitzar-lo», tal com explica l’organització ecologista WWF Espanya. Per tant, perquè una espècie passi de ser simplement exòtica a ser invasora, ha d’adaptar-se a un mitjà diferent del del seu origen en un temps determinat, que varia en funció de la seva adaptabilitat i de les condicions climàtiques.

La manera com arriben aquests organismes pot ser intencionada o accidental. En el primer cas, la manera més freqüent és a través del comerç. Algunes «arriben perquè s’utilitzen com a mascotes, com és el cas de l’os rentador, i altres s’empren per a fins comercials, com va ser en el seu moment la introducció del cranc vermell americà o diverses espècies de plantes» per a la jardineria, explica la biòloga Laura Capdevilla-Argüelles, del Grup Especialista d’Espècies Invasores d’aquesta entitat.

Però també es poden introduir de manera accidental, ja que «moltes espècies utilitzen els mitjans de transport comercials, ja siguin vaixells de càrrega, cotxes o embalatges, com a vehicle propi», explica Capdevilla-Argüelles. I és que el comerç és la via més ràpida i la més comuna per a la seva arribada, ja sigui de manera intencional o accidental.

Part del seu èxit colonitzador es deu al fet que són espècies que «no tenen uns requeriments d’hàbitat concrets», és a dir, són poc exigents i per això tenen més facilitat per adaptar-se a les característiques dels nous ecosistemes.

Un altre aspecte que facilita la invasió és el tipus de reproducció que tenen. En el cas de les plantes, es reprodueixen més fàcilment les varietats que tenen els dos tipus de reproducció: la sexual amb llavors i la vegetativa, a base de fragments de la tija o l’arrel. Per la seva banda, els animals, insectes o rèptils tenen més facilitat per convertir-se en invasors quan es reprodueixen amb facilitat i tenen ventrades molt nombroses o diverses a l’any.

A més, aquestes espècies «no tenen enemics naturals on han estat introduïdes», indica Capdevilla-Argüelles, per la qual cosa no hi ha «cap enemic que els freni».

L’arribada d’espècies invasores a Espanya té greus conseqüències sobre els ecosistemes, perquè les espècies autòctones de fauna i flora es veuen afectades per les exòtiques. Les espècies natives, «com que no han evolucionat en contacte amb aquestes noves espècies, no poden competir amb elles, per la qual cosa són desplaçades o, en el pitjor dels casos, moren i s’extingeixen», assenyala WWF.

És el cas del bambú japonès, un invasor molt conegut, que creix, sobretot, a les riberes dels rius. «És una espècie que creix molt ràpid», explica la biòloga, «a més que té un efecte al·lelopàtic, és a dir, que emet unes substàncies que inhibeixen el creixement d’altres plantes». Per tant, aquesta varietat acaba desplaçant tota la vegetació nativa i, en conseqüència, tota la fauna que depèn de la vegetació d’aquest ecosistema.

A Espanya, el Catàleg Espanyol d’Espècies Invasores recull gairebé 200 espècies. De totes, la major part figura en la categoria de flora, amb 64, mentre que en l’apartat de mamífers n’hi ha 16. En aquest document hi ha exemplars com l’ortiga aquàtica, el mosquit de tigre, el luci, la perca de riu i el peix escorpí. Els experts assenyalen que en realitat n’hi ha més de 200, però moltes encara no han estat incloses en aquesta llista.

El silur, un peix que pot arribar a ser enorme, és només una de les nombroses espècies exòtiques que envaeixen els rius, mentre que la vespa asiàtica ja colonitza la major part del país i la seva picada és temible. Es tracta d’una invasió per terra, mar i aire.

Ara mateix, un dels animals que són dins d’aquest catàleg i que és dels que «més repercussió tenen perquè són més coneguts o perquè han envaït zones més extenses» és l’os rentador, especifica Capdevilla-Argüelles. Aquesta espècie «ha anat estenent cada vegada més la seva àrea de distribució i, en la mesura del possible, no és una espècie que hagi arribat fa gaires anys, sinó que ha arribat fa relativament poc al medi natural» .

Un cop estan instaurades al seu hàbitat, «és gairebé impossible erradicar-les», aclareix Capdevilla-Argüelles. Per tant, el pas següent és controlar l’espècie, «quan les poblacions són molt petites», per aturar com més aviat millor la seva expansió. Per contra, si l’espècie aconsegueix establir-se, passa a ser una tasca «difícil», però no impossible, «però comporta un esforç en temps i diners molt importants», afegeix la biòloga.

En definitiva, un desafiament les proporcions del qual no para de créixer a Espanya.

El canvi climàticobre les portes a una altra flora i fauna

La majoria de les varietats exòtiques que arriben al país venen de zones amb climes tropicals o subtropicals. Aquests es caracteritzen per les altes temperatures, que no varien entre hivern i estiu, i la humitat.

A Espanya, les temperatures estan canviant i els patrons climàtics de les estacions en queden afectats. A causa d’aquesta situació, les condicions són més temperades, i arriben a semblar-se a la dels països d’origen d’aquestes espècies exòtiques. Per tant, el canvi climàtic hi juga un paper important, ja que pot facilitar la velocitat a la qual s’expandeixen i estableixen aquestes varietats, cosa que suposa un obstacle a l’hora de controlar-les i erradicar-les.

Abans, el clima era un aliat per evitar la implantació d’aquestes espècies, ja que «no patien un boom poblacional perquè arribava l’hivern i les gelades que els impedia sobreviure», explica Capdevilla-Argüelles. No obstant això, amb el canvi climàtic, els hiverns s’han tornat «molt més càlids i les condicions són millors», la qual cosa facilita la invasió d’aquestes espècies.

Un dels casos més recents és el de la vespa asiàtica, l’expansió de la qual és facilitada quan no ha d’enfrontar-se a hiverns gaire freds. Capdevilla-Argüelles explica que aquesta espècie no havia d’arribar a zones com Lleó «pels hiverns i perquè, si hi arribava, no hauria pogut sobreviure». No obstant això, aquest insecte s’ha convertit en invasor degut a «la pujada de les temperatures i a les pròpies capacitats d’adaptació de l’espècie», explica la biòloga.

Les altes temperatures que s’han registrat a Espanya també han estat un aliat per a insectes com el mosquit tigre, ja que «a l’hivern podrien experimentar un decés poblacional molt important a causa de les baixes temperatures», especifica Capdevilla-Argüelles.

Arriba el julivert gegant

Un cas inquietant és el del julivert gegant, que és molt recent en el Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores i que és a la llista d’espècies preocupants per a la Unió Europea. Aquesta planta, a més d’envair amb gran facilitat les riberes dels rius, «té un problema sanitari important, ja que és fototòxica», indica Capdevilla-Argüelles. Això significa que, si fregues la planta i després toca el sol aquesta part del cos, pot arribar a causar cremades importants.

Actualment, aquesta família de plantes només es troba a la zona dels Pirineus, per la qual cosa encara és una població reduïda. «Des del mateix moment en què s’ha detectat, se’n fa un seguiment i un control molt importants per contenir aquesta espècie i intentar erradicar-la», explica. Aquest és un cas en què les autoritats «s’han posat a la feina i es fa un esforç important».