A la trinxera de l’oli d’oliva

Dels 300 habitants que té Cabacés (el Priorat), un total de 230 són socis de la cooperativa agrària. El poble viu del camp. I, exclusivament, de la producció d’oli, "l’únic cultiu que s’adapta bé a aquest terreny i a aquesta climatologia", explica José Antonio Robles, president de l’entitat. Però la sequera, que fa tres anys que castiga aquest racó de la denominació d’origen verge extra Siurana, "ha deixat diverses famílies de la localitat sense cap ingrés aquest any", prossegueix Robles. La collita serà aquest 2023 un 80% inferior al normal i això ja ha obligat la cooperativa a apujar el preu de l’oli un 73%. "L’any passat la garrafa de cinc litres la veníem a 29 euros... Ara l’hem hagut de pujar a 50", detalla.

L’oli d’oliva és un exemple claríssim per entendre què significa la inflació climàtica. En un sol any, el producte ha incrementat el seu preu de venda al públic en un 73% per culpa de les escasses collites que hi ha hagut en els últims anys. L’impacte de la sequera i de les altes temperatures a les zones productores ha sigut determinant, perquè a més de reduir la xifra de litres produïts, ja que els oliverars no han donat tantes olives com quan es reguen, els estocs disponibles s’han esgotat.

A Cabacés poden donar bon compte d’això. "L’any passat es va acabar l’aigua i ens van tancar la presa de Margalef, de la qual nosaltres ens subministrem. Els arbres, al no rebre prou reg, no van aconseguir que les flors quallessin i, per tant, no van arribar ni tan sols a formar-se les olives", explica el president de la cooperativa. "I les poques que sí que van aconseguir tirar endavant, han madurat malament i ara fan poc oli", argumenta el productor, mentre supervisa els treballs de recol·lecció de les olives d’una de les seves finques, ficada ja en plena serra del Montsant.

Per sota de costos

"Ara, és veritat, estem per sobre de costos, però abans, fa dos anys, estàvem bastant per sota", aclareix Robles. De tota manera, remarca, no són els productors ni les cooperatives agràries els que fixen el preu del supermercat. "El que paga la gent a la ciutat és el que han decidit els intermediaris", recorda. Si ells han augmentat preus en la venda directa, que fan a la botiga de la cooperativa, ha sigut gairebé per una qüestió de supervivència. La viabilitat de l’entitat i de les famílies que viuen a Cabacés estaria (i està encara) en entredit. "Un any normal aquí obteníem entre un milió i 1,2 milions de quilos d’olives... Aquest any es quedarà en uns 250.000 quilos".

Els costos de producció a les parcel·les de Cabacés són elevats i difícils de reduir. "Està estudiat –assenyala Robles–, que des que apareix la flor de l’olivera fins que el fruit arriba al molí, cada pagès té unes despeses aproximadament de 33 cèntims per quilo d’oliva". Això és així perquè com que les finques són petites i el terreny escarpat, els treballs s’han de fer manualment i és difícil la mecanització. Aquests imports, tot i que no són específicament climàtics, també es repercuteixen en el preu que paga el consumidor per l’oli.

Un producte ecològic

Una de les solucions per les quals han apostat els agricultors de Cabacés per mirar de rebaixar aquestes despeses és la producció ecològica. "En aquest entorn, la biodiversitat dels boscos ajuda al fet que els arbres i la fruita que en neix no necessitin fertilitzants", assenyala Robles. "Podem fer collites de producció ecològica sense cap tractament previ", afegeix.

Assessorats per l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimen-tàries (IRTA), un centre de recerca que depèn de la Generalitat, els pagesos de Cabacés estan treballant en un altre flanc. "Aquí cultivem tres varietats d’oliva. La majoritària és l’arbequina, que és la més habitual. Però després tenim la coneguda com a rojal, que és la que plantaven els nostres avantpassats en els punts més freds, perquè és una oliva que aguanta més les baixes temperatures i que fa un oli diferent, més amarg, més picant", indica Robles, que explica que ja són diversos els agricultors del poble que s’han animat a plantar oliveres rojal, per recuperar, de passada, l’espècie.