Antonio Figueras: «El Prestige requereix un monitoratge que ningú ha fet»

Biòleg i professor del CSIC, Antonio Figueras va viure en les seves carns com va ser la gestió inicial de la crisi del Prestige. Més de dues dècades després, recorda el desafiament que va suposar fer entendre que Galícia enfrontava una situació greu.

Com van ser aquests primers dies després del desastre?

En aquell moment era el director de l’Institut de Recerques Marines i per això em van incloure en el comitè assessor. Després em vaig obstinar a mantenir el tema obert. A Galícia estem tan acostumats al fet que hi hagi accidents (cada dia passen per la seva costa uns 40 vaixells) que calia mostrar que això era seriós. Immediatament, vaig manar a un grup dels meus investigadors a la zona de Muxía per a veure si podien recollir alguna mostra. Recordo una fotografia impactant: una galleda plena de fuel amb un pal de fregar clavat. No es movia, era molt dens, i estava arribant a la costa. Calia intervenir ja. Així va començar tot.

Per què no s’ha tornat a baixar al vaixell?

Es va baixar una vegada, el 2008. Ho van autoritzar a contracor. Llavors es va dir que el Prestige continuava contaminant, però poc. Així i tot, requereix un monitoratge que ningú ha fet. No sempre ocorre així: dècades després del desastre del petrolier Exxon Valdez a Alaska, els experts continuen treballant en la zona. Aquí, el finançament només va durar tres anys. Ningú es planteja ara baixar al Prestige. El mateix que va ocórrer a Aznalcóllar, on va haver-hi un programa de seguiment en el seu moment i ja ningú sap en quin estat es troba, malgrat que l’abocament va ser monumental.

Els fons marins no es recuperen ràpid.

La veritat és que no ho sabem, perquè en els projectes de recerca no existeix una continuació en el temps. De fet, falta la base, la referència. Assumint que la costa s’ha normalitzat, podríem traçar una línia sobre com estan els ecosistemes, la densitat de les poblacions… Perquè, si hi ha altres catàstrofes, puguem comparar l’abans i el després. Em crida molt l’atenció el menyspreu sistemàtic que hi ha cap al coneixement. Som una espècie que està condemnada a viure en aquest planeta que anomenem Terra, però és aigua. Tot el que ocorre depèn del que passa al mar.

Hem après alguna cosa?

Alguna cosa aconseguim, però la vida real i els despatxos funcionen a un ritme molt diferent. Ens falta ser més professionals. Estem en una península, envoltats d’aigua, amb un trànsit de mercaderies monumental, i hem d’estar preparats per a actuar sense pensar. Millor prevenir que haver que curar.

En aquestes ocasions, pesa més la política que la ciència?

És evident. Només cal veure el cas dels pèl·lets. La platja de La Pineda, a Tarragona, porta dècades plena d’ells i ningú ha fet res. Que a Galícia, perquè hi ha unes eleccions autonòmiques, es mogui tothom per gratar vots em sembla indecent.