«La solució és consumir menys; no hi ha altre remei»

Catedràtica d’Enginyeria Hidràulica i vicerectora de Política Científica de la Universitat de Còrdova, encara recorda la situació que va viure Andalusia per la gran sequera de la dècada dels 90 i ara treballa perquè això no es repeteixi.

Per què els problemes es concentren al Mediterrani i Andalusia?

És l’escassetat la que condiciona la quantitat que es pot gastar. Les diferències entre zones sorgeixen perquè el nombre d’embassaments varia i també el repartiment de la demanda. La situació és semblant, però hi ha diferències entre Catalunya i Andalusia. I, dins d’Andalusia, entre unes conques i altres.

A Catalunya ja hi ha restriccions al consum humà. Arribaran a Andalusia?

Podrien arribar. Les últimes pluges intenses han pal·liat la situació i el perill de corts s’ha allunyat una mica. A Andalusia, després de la gran sequera dels 90 es van construir embassaments i es van posar a punt altres mesures. La situació va ser molt greu, però a Catalunya no ho va ser tant. Ara estan vivint un moment històric. Els talls en les llars alarmen, no disposar d’aigua a la teva casa a unes certes hores és una cosa que marca. El consum mitjà sol estar per sota dels límits que s’han dictat, però aquestes restriccions tenen un impacte en els hàbits. Es crea una justificada sensació d’alarma.

Les infraestructures hidràuliques milloren, però els problemes van un pas per davant.

Hi ha dues causes principals. La primera és que, fins que no tenim una emergència, no plantegem com a prioritàries unes certes accions. En aquesta situació sorgeixen sempre les mateixes informacions: cal millorar les pèrdues, falten determinades obres, hi ha poblacions mal proveïdes… D’altra banda, les mesures que es prenen solen generar, de manera indirecta, majors expectatives de consum. Per exemple, si es construeix un embassament sorgeixen altres demandes de reg o un major ús de l’aigua. L’efectivitat perd valor i l’efecte protector disminueix. I, quan arriba la sequera, es deixa de proveir a un nombre major d’usuaris. Segons la nostra normativa, la primera prioritat és l’ús humà. Però, abans d’arribar aquí, hi ha un impacte econòmic.

Llavors, la solució és construir més embassaments?

Podem construir molts embassaments, però l’entrada d’aigua és la pluja. A la regió mediterrània les conques ja estan bastant espremudes. Els rius van amb molt poc cabal i la seva qualitat, en alguns punts, és deficitària. És necessari construir algun en una zona concreta? Segurament sí. Però, és la solució per a la sequera? No. Estem en un punt on la solució és consumir menys, no quedarà un altre remei.