El corrent marí que regula el clima

El planeta està en perill. Els científics porten anys alertant que el gran corrent oceànic que denominen Circulació Meridional de Bolcada de l’Atlàntic (AMOC, per les seves sigles en anglès), s’està alentint. Es tracta d’un sistema crucial que transporta calor i sal a través dels oceans i modula de manera determinant el clima mundial Causes de la seva desacceleració? L’escalfament global i l’entrada d’aigua dolça a l’Atlàntic Nord per la fosa del gel polar.

El gran corrent oceànic o corrent termohalina, que redistribueix la calor, el fred i les precipitacions entre els tròpics i l’Atlàntic septentrional, s’està frenant amb tal rapidesa que pot detenir-se sobtadament, amb conseqüències catastròfiques per al futur de la Terra i, en conseqüència, dels éssers vius, inclòs l’ésser humà.

El seu col·lapse canviaria el clima a tot el món, i fins i tot implicaria conseqüències paradoxals, doncs, amb les temperatures en continu ascens, si el corrent de l’Atlàntic s’esfondra, Europa es congelarà. Això apunten els resultats de la recerca, realitzada per científics de la Universitat d’Utrecht (Països Baixos) i que acaba de publicar-se en la revista ‘Science’.

L’estudi ve a corroborar anteriors recerques, que ja alertaven que el gran corrent oceànic s’ha alentit notablement en el que va de segle. De tal manera que probablement ha aconseguit el seu estat més feble en els últims 1.000 anys i és pròxima a un punt d’inflexió perillós.

La AMOC transporta aigua calenta des dels tròpics fins al nord d’Europa. Si es deté, l’hemisferi nord sofriria un refredament abrupte, amb caigudes de la temperatura de fins a 15 graus Celsius a Europa, amb baixades de temperatura de més de tres graus per dècada. Tot això faria que s’estengués el gel de l’Àrtic molt més al sud, segons algunes simulacions.

Desaparició de l’Amazones

A l’hemisferi sud ocorreria just el contrari: un augment de les temperatures, que provocaria canvis dràstics en els patrons globals de pluges i que podria provocar, fins i tot, la desaparició del major bosc tropical del món, l’Amazones.

El més greus és que no sembla haver-hi solució a la vista: «Cap mesura d’adaptació realista pot fer front a canvis de temperatura tan ràpids com els derivats d’un col·lapse de la AMOC», alerten els autors de l’estudi.

El gran corrent oceànic funciona com una cinta transportadora que regula el clima de la Terra. És un gegantesc termòstat que gira en sentit contrari a les agulles del rellotge i el motor del qual se situa enfront de les costes de Groenlàndia. El problema és que just aquí és on, a mesura que es fon gel degut al canvi climàtic, flueix cada vegada més aigua dolça, i s’alenteix el corrent.

En el sistema actual, l’aigua freda, més profunda i dolç, es dirigeix cap al sud, passant per les Amèriques, i després cap a l’est, per les costes d’Àfrica. Mentrestant, l’aigua oceànica més salada i càlida, provinent dels oceans Pacífic i Índic, es dirigeix cap al nord, passa per l’extrem sud d’Àfrica, gira cap a Florida i els seus voltants i continua per la costa aquest dels Estats Units fins a Groenlàndia, on en refredar-se s’enfonsa…. I volta a començar. És el cicle natural que garanteix la salut climàtica del planeta.

El col·lapse, en 33 anys?

Aquest sistema de corrents explica, per exemple, que Madrid i Nova York tinguin climes molt diferents, malgrat trobar-se en la mateixa latitud. I que Europa gaudeixi d’uns hiverns molt més suaus que els Estats Units. En definitiva, és el sistema estable que ve garantint el clima tal com el coneixem des de fa milers d’anys. Però ara tot això està en perill i les conseqüències poden ser funestes.

Quan es produirà el col·lapse de la AMOC? Els autors de l’últim estudi apunten que les les tècniques de càlcul actuals i les incerteses sobre el futur del canvi climàtic dificulten una estimació precisa.

«Ens estem acostant [al col·lapse], però no estem segurs de quant. És la pregunta del milió, que lamentablement no podem respondre en aquest moment», comenta l’autor principal de l’estudi, Rene van Westen. Però sí que està segur d’alguna cosa: «Ens dirigim cap a un punt d’inflexió». El moment del col·lapse dependrà «del ritme del canvi climàtic que provoqui la humanitat», afegeix.

Altres investigadors sí han aportat estimacions precises. Així, enfront de les avaluacions realitzades en 2021 pel Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), que suggerien que és poc probable un col·lapse total en aquest segle, diversos estudis coincideixen que de mantenir-se l’actual escenari d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle el sistema podria col·lapsar molt abans.

Utilitzant eines estadístiques avançades i dades de temperatura de l’oceà dels últims 150 anys, investigadors danesos van calcular fa un any que la circulació termohalina col·lapsarà, amb un 95% de certesa, entre 2025 i 2095. Segons els seus càlculs, el més probable és que col·lapsi dins de 33 anys, en 2057.

En definitiva, existeix una inèrcia que ja és impossible detenir, provocada pel canvi que l’home ha introduït en el clima mundial i els efectes del qual es continuaran notant (i incrementant) indefectiblement durant els pròxims anys. No obstant això, un ràpid avanç cap al cessament d’emissions pot estalviar molts problemes al planeta i facilitar parcialment la lluita per la supervivència en el futur a mitjà termini.