Castellterçol reviurà els inicis de l’objecció de consciència com a bressol del moviment a Catalunya

Castellterçol prepara unes jornades per rememorar els orígens de l’objecció de consciència, un moviment que en el cas de Catalunya té la llavor en els campaments de meditació, pacifistes i de vida comunitària que es van fer en aquest municipi del Moianès entre el 1967 i el 1971. Mig segle després, alguns dels seus participants i el primer objector polític de l’estat espanyol, Pepe Beúnza, tornaran a Castellterçol per reflexionar sobre el significat i l’experiència viscuda en aquelles trobades, amb un programa de xerrades i conferències el dissabte 8 de juliol al Centre Espai Escènic.

L’acte és organitzat per la Generalitat, l’Institut Català Internacional per la Pau, el Memorial Democràtic, la Universitat de Barcelona, i també per l’Ajuntament de Castellterçol i l’associació cultural Modilianum, del Moianès. Un dels seus membres i responsable de la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic de Catalunya, Josep Font, explica que amb aquestes jornades es pretén «posar en valor» un moviment que té els orígens a Castellterçol i que «socialment és molt poc conegut, especialment els inicis», entre altres coses perquè eren unes trobades que se celebraven «amb un component de clandestinitat» en el context de l’època. Es tracta dels campaments d’estiu que es feien a Sant Julià d'Úixols, d’una setmana de durada i on, en paraules de Pepe Beúnza, és «on va començar tot». De fet, no tothom que hi anava era objector, diu Font, però és a partir d’aquelles converses i reflexions que es va anar organitzant el moviment, explica.

Les trobades seguien la pauta de la Comunitat de l’Arca, fundada a França per Lanza del Vasto acabada la Segona Guerra Mundial. A Castellterçol, aquests campaments pacifistes, de meditació i de vida vegetariana, «hi van trobar un lloc prou aïllat per poder-se celebrar, i a més, el capellà s’hi va avenir», apunta Font. Acollien prop d’un centenar de persones en cada convocatòria i van ser l’embrió de l’objecció de consciència política (ja hi havia objectors entre Testimonis de Jehovà) «perquè aquí hi venia prou gent per organitzar-se».

Les jornades, que porten per nom «Els inicis de l’objecció de consciència. Castellterçol com a punt de partida», recordaran tot aquest context amb experts i amb alguns dels seus protagonistes entre 2/4 de 10 del matí i 2/4 de 8 del vespre. Hi participaran, entre altres, el mateix Pepe Beúnza; Maria Comín, filla d’Alfonso Carlos Comín, un dels impulsors dels campaments i que és enterrat a Castellterçol; Marta Casas, organitzadora de les primeres trobades a Sant Julià; o bé Carlos Ángel Ordás García, historiador i professor de la UAB. En acabat, hi haurà la rua-acció «Verapau Bolet» de l’artista moianès i fundador de la Fura dels Baus, Marcel·lí Antúnez, pels carrers del poble, i que comptarà amb la participació d’entitats culturals de Castellterçol.