«Austràlia destina el doble de recursos a la recerca que Espanya, tot i tenir la meitat de la població»

De Moià al món. El científic expert en biomedicina Ramon Roca va estudiar un màster a Irvine, als Estats Units i, després de doctorar-se, va decidir anar a treballar a l'altra punta del món, a Austràlia, on fa treballs d'investigació sobre antibiòtics i els bacteris.

Quina és la seva trajectòria prèvia a viatjar cap a Austràlia, quins estudis i a on va treballar prèviament?

La meva educació primària i secundària la vaig cursar a Moià, dins del sistema públic. El meu interès per la biologia es va despertar durant el batxillerat gràcies a un professor que va saber transmetre’m la seva passió. Al mateix temps, sempre m’han fascinat la tecnologia, en especial la informàtica. Així, vaig decidir estudiar biotecnologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, tot i que no tenia una idea precisa del que implicaria aquesta carrera. Vaig continuar la meva formació als Estats Units d’Amèrica, on vaig cursar un màster en Enginyeria Biomèdica a la Universitat de Califòrnia, Irvine. Finalment, vaig obtenir el meu doctorat jugant a casa, a la Universitat Autònoma de Barcelona, on vaig tenir la sort de comptar amb dues excepcionals mentores, l’Anna i l’Elena.

Què el fa marxar cap allà?

La decisió de traslladar-me a Austràlia va ser motivada per la meva passió per la recerca, l’atractiu d’una millor qualitat de vida dins l’àmbit de la investigació pública i, fins a un cert punt, la cerca d’aventura. Encara no he tingut molt temps per explorar Austràlia, ja que el laboratori ens reclama (riu).

A Espanya hi ha moltíssim talent, però els cal fer malabars per fer recerca que sigui competitiva amb la d’altres països.

El seu àmbit de recerca és els antibiòtics i els antimicrobians. Creu que hi ha molt camí a recórrer en aquest aspecte?

Definitivament, encara queda molt per recórrer en aquest àmbit. La situació actual amb la resistència als antibiòtics és desastrosa, però ens ofereix l’oportunitat d’aprendre dels errors del passat i desenvolupar noves estratègies. Les noves tecnologies, en especial la intel·ligència artificial, poden accelerar aquest procés i ens permet explorar milions d’alternatives en un temps rècord.

L’abús i el mal ús dels antibiòtics, uns game changers totals de la medecina moderna, ens han portat a aquest desastre. És interessant veure com, per una banda, ve el canvi climàtic per la dreta i la resistència als antibiòtics per l’esquerra mentre et fas una tassa de cafè al matí (riu). Però dels errors també se n’aprèn, i esperem que amb diverses estratègies puguem combatre les infeccions per bacteris, un tema que ha estat relativament trivial fins no fa gaire, però que ja no ho és.

La naturalesa ha estat la nostra principal font d'antibiòtics; recordem que la penicil·lina ve d'un fong. I gairebé tots els antibiòtics dels quals disposem venen del món natural o de modificacions d’aquests. No obstant això, la naturalesa ha explorat només una petita porció de les possibles molècules amb potencial antibiòtic. Però això està canviant gràcies a les noves tecnologies. La intel·ligència artificial, per exemple, pot accelerar aquesta recerca i explorar compostos que la natura no ha pogut imaginar. D'aquesta manera, obre la porta a una terra incògnita d'alternatives antibiòtiques que encara està per explorar. Així que sí, hi ha molt camí per recórrer i també molt camí recorregut, que esperem que ens serveixi per no repetir la situació actual amb les noves alternatives.

Hauria pogut fer el mateix aquí? Hi ha els mateixos recursos?

Probablement hauria pogut, però amb més dificultats. Austràlia, encara que no està al nivell dels Estats Units o de la Xina en termes d'investigació, ofereix més recursos i oportunitats per als investigadors que Espanya. Per exemple, Austràlia destina el doble de recursos a la recerca que Espanya, tot i tenir la meitat de la població.

Com es financen les investigacions a Austràlia?

Majoritàriament, les investigacions es financen amb diners públics. També hi ha una gran quantitat de filantropia. I En el cas del meu grup, hem tingut èxit aconseguint finançament privat mitjançant contractes amb empreses.

Com és la vida a Austràlia? Hi ha molta diferència respecte a la d'aquí?

La qualitat de vida a Austràlia és bona, però també hi ha diferències importants amb Espanya. En alguns aspectes, els estàndards de vida són superiors a Austràlia; en d'altres, els nostres són millors. Considero que tenim una educació i una sanitat excel·lents a Espanya, malgrat els problemes de finançament.

Austràlia és un país conegut per la seva política restrictiva de fronteres, per a evitar malalties. Es nota? Hi ha menys malalts per bacteris?

Doncs no, també tenen un gran problema amb les resistències als antibiòtics, ja que els bacteris no hi entenen de fronteres. Sobretot en ambients hospitalaris on és complicat eliminar completament aquests bacteris i on els pacients són especialment vulnerables.

Quins mètodes de treball tenen?

Jo treballo en la intersecció entre les màquines i el laboratori, perquè sempre cal verificar amb dades reals que el que els ordinadors.

Quines fites us marqueu i quins objectius esteu aconseguint?

Les nostres fites estan definides per dos elements clau: primerament, l'objectiu de produir i publicar resultats originals, que mai hagin estat descrits prèviament. Aquesta contribució a la base de coneixement científic és una part essencial de la nostra missió com a investigadors.

En segon lloc, estem compromesos a assegurar el finançament continu per la nostra recerca. Això ens permet mantenir-nos en la frontera del nostre camp, alimentant constantment el nostre futur amb noves indagacions i descobriments. Aquests dos objectius conformen el cor de la nostra recerca i guien el nostre treball cada dia.

S’ha avançat molt els últims anys?

Doncs sí, i gràcies a la intel·ligència artificial. És un camp que fa 5 anys no existia que està creixent exponencialment. L’únic problema és trobar una formular per incentivar les companyies farmacèutiques per fer aquests nous antibiòtics.

Com és la vida a Austràlia?

La qualitat de vida a Austràlia és bona, però també hi ha diferències importants amb Espanya. En alguns aspectes, els estàndards de vida són superiors a Austràlia; en d'altres, els nostres són millors. Considero que tenim una educació i una sanitat excel·lents a Espanya, malgrat els problemes de finançament.

Com es concilia la distància amb la família?

La conciliació és difícil, sobretot degut a la diferència horària. No obstant això, gràcies a la comprensió de la meva família i a la tecnologia, hem pogut mantenir-nos en contacte mitjançant videotrucades.

Espera poder tornar algun dia per treballar a Catalunya o es quedarà a Austràlia?

Encara no tinc una resposta definitiva. De moment estic content a Austràlia, però no hi ha lloc com a casa. Estic buscant la fórmula per trobar un equilibri entre la meva passió per la recerca i el desig de tornar a Catalunya.