Prevenir incendis amb drons, el projecte pioner de l'ADF els Cingles

El desembre del 2021, l’ADF els Cingles, dels municipis moianesos de Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, Moià i Sant Quirze Safaja, van presentar un projecte que, després de molts tràmits, ja està en marxa. Concretament, es tracta de l’ús de drons per la prevenció d’incendis. Des d’aquest mes de febrer, quan van poder obtenir el primer i, de moment, únic aparell, estan realitzant tasques d’observació des de la vista d’ocell.

Miquel Buxó, president de l’ADF els Cingles, va explicar que, actualment, estan treballant en dos àmbits: per una banda, estan redactant els protocols per a poder regularitzar l’ús dels drons, i per l’altra, ja estan treballant sobre el terreny, mirant l’estat dels dipòsits i les basses d’aigua que utilitzarien els bombers en cas d’incendi. «Hem constituit un grup amb sis pilots», que durant l’any passat van rebre la formació pertinent per a treballar amb els vehicles no tripulats. «És molt important saber com estan basses i dipòsits d’aigua, alguns de difícil accés», afirma Buxó. també controlen els hidrants (punts d’aigua) terrestres i, sobretot, els camins que porten a aquests hidrants, per poder avisar i actuar en cas de que estiguin en mal estat. De totes aquestes dades, se n’ha elaborat un mapa digital i públic amb l’estat i una fotografia de cada punt perquè, per exemple, en cas d’incendi, els bombers s’estalviin anar a basses buides. Tots aquests trajectes, fins ara, s’havien de fer a peu i, a part de que es perdia molt temps, era una despesa de recursos molt gran. Ara, en canvi, es pot fer molt més ràpidament, tenir fotos aèries i poder facilitar la feina a tots els que treballen en les tasques de prevenció i extinció d’incendis.

Buxó assegura que està tenint molt interès. Segons l’ADF, aquest és un projecte pioner que s’està plantejant expandir a d’altres llocs. Quan el van presentar, l’any 2021, van rebre el Premi Rossend Montané de la Generalitat, i reconeixen que encara estan en una fase molt primerenca del projecte. Durant aquests mesos, «hem vist quines coses son fàcils de fer i quines tenen complexitat per poder anar superant les barreres», afirma. Buxó diu que un dels pròxims passos és la possibilitat d’utilitzar càmeres tèrmiques per detectar punts calents després d’una tempesta elèctrica i prevenir incendis, però que encara està molt lluny de ser una realitat. A més, explica que, durant els incendis, els drons podrien servir per identificar el focus, però és molt complicat arrel del fum i estan treballant per resoldre aquest problema. 

Finalment, però, Buxó lamenta que la normativa que regula els drons d’aquest projecte és molt estricta i els limita molt la seva feina. Per exemple, explica que, l’aparell amb el que treballen, té un radi d’acció de quasi 5 quilòmetres, però que, amb la normativa, el pilot l’ha de tenir sempre a la vista, el que limita el radi a, aproximadament, un quilòmetre a la rodona. Això, sumat a la restricció en velocitat, fa que sigui molt difícil ajudar en tasques d’extinció d’incendi i limita molt les possibilitats del projecte. Remarca que, amb una normativa més laxa, segurament es podrien plantejar més utilitats, ja que el dron segueix controlat perquè el pilot veu la càmera incorporada. En tot cas, Buxó afirma que està molt content del resultat del projecte i que vol seguir avançant en la definició d’una proposta que ha vingut per quedar-se i, segurament, per extendre’s pel territori.