«Les dones també tenim dret al plaer de resoldre problemes»

Als 15 anys, va descobrir que la ciència era la seva vocació i, després d’estudiar Enginyeria Informàtica i Matemàtiques, Anna Bach Valls (Moià, 1994) és ara analista de dades i s’està preparant per formar part de la missió catalana Hypatia, que viatjarà a Utah (EUA) el febrer de 2025 per fer un simulacre de viatge a Mart. Més enllà del seu interès per l’espai, Bach vol aprofitar l’experiència per il·lustrar un llibre infantil. La moianesa suma prop de 40.000 seguidors al seu compte d’Instagram, on publica tires de còmics. 

Hypatia va organitzar una primera missió el 2023 i vostè ja va formar part dels preparatius. Com hi va arribar?

Carla Conejo i Mariona Badenas, que són les impulsores de la iniciativa, van buscar perfils diversos que els encaixessin en un equip multidisciplinari. Jo les coneixia del programa Joves i Ciència [que va fer als 15 anys a la Fundació La Pedrera] i em van demanar d’unir-m’hi com a reserva. Per l’edició present, les tripulants que havíem estat de reserva a la primera missió hem passat a formar part de la tripulació principal per tal de transmetre el coneixement a la següent generació.  

Per què als Estats Units? 

Mariona Badenas ja havia estat a la Mars Desert Research Station (MDRS), situada a Utah, i coneixia el seu funcionament. Aquesta estació és una de les poques que està oberta al públic, ja que qualsevol ciutadà pot fer una sol·licitud per anar a fer-hi una estada. Després, hi ha un procés de selecció que t’accepten o no. A l’estació de Hawaii (HI-SEAS) també es pot fer la sol·licitud per anar-hi, en canvi, a la de l’Àrtic (FMARS) només hi poden anar entitats de recerca. 

Com se suposa que és Mart?

Hi ha tres factors que diferencien Mart de la Terra. El primer i més important és que Mart té una radiació molt elevada perquè no té atmosfera. Per tant, has d’estar a cobert o anar amb el vestit espacial per estar protegit dels efectes de la radiació. A la Terra no la podem simular, però sí la forma com li fem front, és a dir, vestint l’equipament necessari. El segon factor és la gravetat, que a Mart és un terç de la que és a la Terra. Això tampoc ho podem simular. I, finalment, hi ha una gran variació de temperatures i humitat. A la Terra podem anar dels -90° fins als 60°. El desert de Utah és un bon lloc per fer la simulació, ja que a la nit fa molt fred i durant el dia fa molta calor. Tot i això, la diferència a Mart és molt més exagerada.

Quins són els objectius de la missió?

Té tres objectius principals. Un és la recerca de la viabilitat d’una missió especial. El segon és la divulgació d’aquesta recerca, dels experiments que fem i d’alguns dels camps on treballen les tripulants. I, en darrer lloc, la creació de referents femenins amb una tripulació íntegrament femenina que busca donar visibilitat a dones científiques i enginyeres. 

Què la motiva a participar a Hypatia II?

La primera és formar part del viatge, la comunicació interna dintre de la missió, les sortides extravehiculars i tot el que implica l’estada. La segona és conèixer i formar equip amb la resta de noies que hem seleccionat, que són totes una passada. I la tercera, el meu projecte personal: vull fer un llibre infantil explicant la nostra aventura, cada un dels perfils de les noies, els experiments que faci, i si ens passen peripècies, que quedin reflectides. A més, també em motiva servir d’inspiració i trencar els estereotips de gènere. 

Després li preguntaré per l’art. Continuem parlant de Mart. Ara serà oficial executiva, quines seran les seves tasques? 

Entre l’Ariadna Farrés i jo formarem una co-comandància. Jo, l’oficial executiva, soc la número dos. El nostre paper és preparar Hypatia II, organitzar i liderar la tripulació en la fase prèvia, contactar espònsors i gestionar la planificació. Durant la missió, sobretot l’Ariadna i jo en un segon pla haurem de prendre decisions si alguna cosa no va bé. 

Com es finança el projecte?

A les tripulants ni ens paguen ni paguem res, som voluntàries. Dins de la feina de preparació hi ha una part important de buscar espònsors. L’any passat vam aconseguir finançament sobretot de la Fundació Catalunya La Pedrera, del Govern de Catalunya, de Banc Sabadell i d’Abacus. Amb Hypatia II tornem a començar aquest procés d’aixecar diners per dur a terme la missió. Serà una fase prèvia més curta perquè tenim acords tancats de la primera missió i, si tot va bé, amb un any en tindrem prou. 

Com fomenten la inclusió de la dona?

No ho treballem activament, normalitzem que les dones facin aquestes activitats i la seva presència en elles, el projecte no ha d’interessar pel fet que la tripulació sigui femenina. Sí que és cert que hi ha estudis de tripulacions masculines o mixtes on es donen dinàmiques de treball diferents de les que es donen en una tripulació femenina, per tant, ser totes dones contribueix en la recerca i aporta dades interessants. 

Per què és important un projecte així en un àmbit masculinitzat com el de la ciència?

A l’àrea STEAM la presència de dones és molt menor que la d’homes. Això és perjudicial per al sector perquè no es beneficia de tenir perspectives i mirades diferents, sinó que és tot més homogeni. També afecta les mateixes dones que no entren en aquest àmbit on sovint hi ha salaris més alts que en altres. Fer ciència és molt bonic i hauríem de tenir dret a beneficiar-nos dels plaers de resoldre problemes i de fer recerca. Des d’Hypatia volem trencar aquests biaixos que hi ha en edats més joves. Amb 6 anys les nenes comencen a pensar que les carreres científiques no són per elles. Aquesta tendència es reflecteix a les universitats i als centres de recerca i d’enginyeria. Un dels motius és la falta de referents. Volem acabar amb aquestes dinàmiques perquè els percentatges siguin més equitatius. 

D’on ve el seu interès per l’espai?

Del meu pare, que va estudiar física. Des de petita sempre m’explicava les constel·lacions, quan hi havia eclipsis solars venir a l’escola per explicar-ho... Sempre ha tingut molta passió per l’espai que m’ha sabut transmetre. A més a més, a Joves i Ciència vaig formar part d’un projecte d’astronomia i càlcul d’òrbites. Em vaig plantejar estudiar física, però al final em vaig decantar per informàtica. Quan es va presentar el projecte Hypatia va ser l’oportunitat de viure de prop aquesta passió per l’espai d’una altra manera i amb companyes que es dediquen al sector aeroespacial, la qual cosa és apassionant.

Vostè té inclinació per la ciència i l’art, com es va decidir?

Al batxillerat vaig tenir un dilema, m’agradava molt l’art i la ciència, però hi havia un tercer factor. La meva mare és advocada i té un despatx, com que els meus germans grans no van agafar relleu, tenia les esperances posades en mi. Vaig reflexionar, pensar què és el que volia, com era d’important per mi no decebre els meus pares i el que m’agradava fer. Al final, gràcies al programa Joves i Ciència, vaig conèixer molta gent com jo, que li agradava la ciència, i vaig decidir-me per matemàtiques i informàtica. L’art l’he dut com un hobby, he dibuixat sempre el que m’ha vingut de gust.

Com troba l’equilibri entre la seva faceta de dibuixant de còmics i la feina?

En acabar la carrera vaig començar a publicar una tira còmica setmanal al compte @annetplanetcomics. Quan el perfil va créixer, vaig passar a fer dues setmanals. Era força feina, 8 hores a la setmana i ho havia de combinar amb la feina d’analista de dades, però si t’organitzes, trobes estones. Durant temps em vaig marcar objectius i els complia; soc metòdica i disciplinada.

Subscriu-te per seguir llegint