L’ajudant del vampir

Quan es va anunciar el rodatge de Renfield hi havia la mateixa curiositat per veure-la que els mateixos temors. Al capdavall, la idea de mostrar la història de Dràcula des de la perspectiva del jove que el nodreix de víctimes és mot bona, però també podia passar (perquè ja ha passat anteriorment) que aquest tipus d’experiments no acabin passant de l’exhibició d’un humor més aviat discutible.

Però aquest film de Chris McKay, afortunadament, no cau en el parany i aconsegueix ser una relectura molt divertida del mite creat per Bram Stoker gràcies a que resulta irreverent i imaginativa sense deixar de mirar amb respecte cap a l’imaginari dels personatges. Això és mèrit del director, el mateix de La Lego Batman pel·lícula i La guerra del mañana, però sobretot d’un guió molt ben estructurat que troba un prodigiós equilibri entre homenatge, comèdia i terror. I naturalment, un dels grans atractius de la pel·lícula és justament el que l’ha convertit en una de les més comentades des del seu anunci, la presència de Nicolas Cage. L’actor no només treu molta punta a la seva interpretació de Dràcula (personatge que, coneixent una mica els seus gustos, deu ser una de les seves obsessions), sinó que torna a demostrar que ha sabut convertir la seva excentricitat en un valor afegit que no para de donar alegries.

Renfield és, com al llibre, el jove abduït pel mític vampir perquè li faci la feina més bruta, la de trobar sang fresca. Però després de segles al seu servei, i en gran mesura esperonat per les meravelles de la vida moderna, el noi vol escapar de la influència del seu amo. El problema és trencar amb aquesta maledicció que el manté unit a Dràcula, i també la por que li fa enfrontar-se a un dels éssers més terrorífics de la història. Renfield elabora un pla per tenir una vida pròpia, però també acaba constatant que l’única manera de fugir de Dràcula és acabar amb el seu regne de terror d’una vegada per totes.

Durant 93 minuts molt ben dosificats, Chris McKay construeix una aventura fantàstica plena de matisos impagables que deu tant a la personalitat de Cage com a la gran feina del coprotagonista, Nicholas Hoult, que entén a la perfecció la idiosincràsia del seu personatge. Al seu costat trobem notables secundaris com Awkwafina, Ben Schwartz, Adrian Martinez, Ahmed Zakzouk, Shohreh Aghdashloo, Bess Rous, Brandon Scott Jones, Jenna Kanell, Caroline Williams i William Ragsdale. Atenció al valor cinèfil de la presència d’aquest últim, ja que va ser el protagonista del film de culte Noche de miedo.