«Élite 6»: De la disbauxa a la violència masclista

La sèrie Élite sempre ha estat sinònim de desenfrenament, festes, luxe, excessos, adolescència, thriller, mort i sexe, molt sexe. Però la sisena temporada de la ficció ha arribat a Netflix disposada a furgar també en unes trames amb més calat social, com la transfòbia, l’homofòbia a l’esport, les relacions tòxiques, la violència masclista i el trauma que suposa una violació. «Quan ja has fet dos lliuraments més de focs artificials, com podrien ser la quarta i la cinquena, els temes ens portaven a una dinàmica més reposada encara que intensa, perquè Élite sempre és intensa, i ens hi hem ficat de ple», reflexiona sobre aquest tema Carlos Montero, creador d’una de les produccions espanyoles amb més èxit a l’estranger.

La temporada que s’estrena ara és la primera que no té cap dels protagonistes dels inicis, ja que Itzan Escamilla (Samuel) i Omar Ayuso (Omar) es van acomiadar en l’anterior. Per això entra sang nova al selecte institut Las Encinas: Ander Puig (Ser o no ser), Carmen Arrufat (HIT, La inocencia), Álvaro de Juana (HIT, Amar es para siempre), Ana Bokesa (Capítulo Cero) i Álex Pastrana (Bienvenidos a Edén), que s’uneixen als ja veterans André Lamoglia, Valentina Zenere, Carla Díaz, Martina Cariddi, Adam Nourou i Manu Ríos. Els nous personatges porten noves trames i nous conflictes. Que no són precisament quin modelet posar-se per anar a ballar. Puig agafa la responsabilitat de parlar de què significa encaixar en el món sent un adolescent trans: «El Nico està bé, la seva vida és guai, però quan apareix l’Ari li crea inseguretat», comenta l’actor, que és conscient de la importància de tractar aquest tema a Élite. «Em sembla clau, perquè és una gran sèrie i era la ideal perquè molta gent se n’assabenti a tot el món».

Arrufat i Pastrana, d’altra banda, són dos infuencers que venen la idea de la parella perfecta, però que protagonitzen una relació de maltractament: «Mostrem que no tot el que s’explica a les xarxes és veritat», apunten, i remarquen «la masculinitat tòxica» del personatge d’ell. I Bokesa i Pastrana arriben per acompanyar la Isadora (Zenere) en el seu procés de trauma per la violació soferta l’any passat: «Netflix ens va portar una terapeuta especialista en traumes. La seva figura va ser molt important per mesurar tot el que havíem d’explicar», explica l’actriu argentina.

Homofòbia en l’esport

Un tema tan espinós com l’homofòbia en l’esport també hi apareixerà a través de la trama de Manu Ríos (Patrick) i André Lamoglia (Iván), ja que passarà alguna cosa que és inèdita fins i tot en el món real: «La relació que l’Iván té amb el seu pare és bastant complicada des de la temporada passada, però en aquesta passaran coses que faran que l’Iván se senti molt orgullós d’ell», avança l’actor brasiler sense voler revelar res del que es tracta. «El to de la sèrie aquesta temporada és més madur, les trames més complexes, més adultes», es congratula Ríos sobre aquest tema. No obstant això, Ríos i Lamoglia protagonitzen algunes de les escenes més pujades de to de la sèrie, que continua sent marca de la casa Élite. «El sexe també hi és present aquesta temporada, però a segon pla», assegura l’actor de La edad de la ira. «El sexe hi és, no l’eludim i el fomentem», reconeix així mateix Montero. «Però escrivim per portar el públic a llocs que li generin preguntes, a converses, a incomoditats, i això no vol dir sexe tota l’estona», puntualitza el seu company Jaime Vaca, que fa dues temporades va prendre el relleu de Darío Madrona com a cocreador. «Som una sèrie que parla, sobretot, d’emocions descarnades universals i el sexe és una part vital on es posen sobre la taula, o sobre el llit, inseguretats, cicatrius, ferides... És la nuesa literal del personatge», afegeix. Encara que sembli mentida, en els inicis, per desenvolupar la sèrie, Montero va visitar uns quants instituts d’elit de Madrid. «Ens van semblar molt normals i els nois, vestits de casa bona, ens interessaven molt poc, així que vam decidir allunyar-nos d’això i crear un món molt més fashion del que de veritat existeix». Donar forma a aquest univers marcat pels excessos i l’hedonisme ha acabat portant-los a ser el focus de crítiques, perquè a Élite no hi hagi cossos fora del que és normatiu.

Veure patir els Adonis

«Hi ha un component sexy en el nostre càsting, això és obvi i està buscat, però és un tipus de sèrie que demana això. Que pot obrir-se a altres coses? Segurament. Que ho farem? Doncs no ho sé», s’escuda Montero, mentre Vaca considera que la gràcia és precisament veure patir els qui sembla que ho tenen tot: «Fer que els personatges que tu envejaries en la vida real, als quals t’agradaria assemblar-te, tinguin les mateixes misèries o més que tu fa que hi hagi un punt en què connectis amb ells». Que la Isadora, la reina de la nit d’Eivissa, acabi sola cada nit en la seva mansió prenent-se unes copes per dormir pot provocar empatia. Però també pot fer pensar al jove que ha de compartir el seu pis de 30 metres quadrats després d’acabar la seva jornada en el burguer que es pot estar pitjor.

«Nosaltres sempre parlem de la llei de l’equilibri, que està bé veure patir molt personatges que en principi ho tenen tot resolt. Crec que hi ha una cosa molt plaent en veure sofrir un cos d’Adonis», clou Montero, pletòric, perquè ja s’està rodant una setena temporada d’Élite. Entre els fitxatges per als pròxims capítols hi ha Maribel Verdú, Mirela Balic, Fernando Líndez, Gleb Abrosimov, Iván Mendes i Alejandro Albarrasí i el retorn d’un dels personatges més emblemàtics de la sèrie, Omar Ayuso, que va interpretar l’Omar en els cinc primers lliuraments. Les coses canvien a Élite, però la seva essència, aquesta que la fa triomfar en el món, sembla perdurar.