Treure’s el permís de conduir pot ser un repte angoixós per a moltes persones, perquè no sempre es fa per voluntat pròpia. Quan es va aparcant (mai més ben dit) això de posar-se al volant d’un cotxe i s’arriba a una edat en la qual a un se li «ha passat l’arròs» en aquesta matèria, anar a l’autoescola, on abunden alumnes amb la «L de la majoria d’edat» posada, pot provocar fins a ansietat. I això és precisament el que li passa al protagonista de No me gusta conducir, un professor de quaranta anys amb el qual molts empatitzaran malgrat la seva antipatia. A Pablo Lopetegui, que així es diu, li dona vida Juan Diego Botto i a l’alumna de la universitat amb la qual coincidirà (hi ha major humiliació?), Yolanda, Lucía Caraballo. TNT emet aquesta sèrie que consta de sis capítols.

La ficció, una creació del director de cinema i guionista Borja Cobeaga –coautor de Ocho apellidos vascos amb Diego Sanjuán– que s’ha inspirat en la seva pròpia experiència personal, explica com s’enfrontarà a les primeres classes; com intentarà anar pel camí més recte traient-se’l a Conca, ciutat en la qual hi ha una acadèmia (això és real) on prometen obtenir-lo en dues setmanes, i totes les traves que es troba en la seva obstinació, d’aquestes que rius pensant que no està bé fer-ho de les desgràcies alienes. El creador celebra haver pogut fer alguna cosa en TNT, «un relat gens èpic», que no hauria estat possible per al cinema. I la defineix com «una comèdia sentimental amb algun toc de bogeria que, a més, el repartiment ha convertit en lluminosa». 

Els protagonistes

Botto (En los márgenes), per part seva, que s’ha vist reflectit també en el personatge, perquè ell també es va treure el carnet ja grandet i va buscar una solució ràpida a Conca, comenta que No me gusta conducir es tracta, sobretot, d’«una història de segones oportunitats i de relacions entre pares i fills», a través del professor d’universitat rondinaire i poc motivat (d’aquests sense ganes que imparteixen el mateix temari des de fa anys), que veurà que l’èxit no és sinònim de felicitat. «Aquest descobriment que fa Pablo en una cosa tan normal com treure’s el carnet, provoca que trobi felicitat en les petites coses». Aprendrà a conduir i també de relacions humanes, que falta la feia.

Juan Diego Botto i Lucía Caraballo tnt

Caraballo (Estoy vivo) es posa en la pell d’una jove tan dolça com culta, que suporta amb un somriure els exabruptes que li fa el seu professor. Un ésser de llum que anirà il·luminant el caràcter antipàtic del seu professor. «Yolanda té una valentia molt humil i una gran capacitat de relativitzar», sosté la jove actriu, que va gravar la sèrie just quan s’estava traient el carnet en la vida real, amb el que va passar les seves dificultats en posar-se al volant.

El professor i l’ex

Al costat d’ells, secundaris de luxe com David Lorente, que encarna a, Lorenzo, el qui posa el coll i bromista professor de l’autoescola, que ofereix moments molt celebrats en la sèrie. L’actor s’ha nodrit per al seu paper de les batalletes que li han anat explicant i de la seva pròpia experiència en el seient de darrere d’un cotxe d’autoescola. «Veus que et jugues la vida, perquè tots els dies et puges amb algú que no sap conduir», valora. També Leonor Watling (Nasdrovia), interpreta a la ex de Pablo, una dona que demostra tenir així mateix una gran capacitat d’aguant, i que segueix vinculada a ell, protegint-lo i escoltant-lo, malgrat no ser ja parella. «Habitualment en les sèries i el cinema les exparelles es mostren amb molt mal rotllo, però aquests personatges són dos ex que es volen, que són amics i s’ajuden. M’encanta com està explicat», assegura.

En la sèrie de Sayaka Producciones també participa Carlos Areces, en el paper del germà de Lorenzo, un tipus amb molta cara –l’únic capaç d’enervar al pacient professor d’autoescola– que ha muntat una acadèmia a Conca, a la qual acudirà Pablo. També fa una col·laboració especial Javier Cámara –que va ser dirigit per Cobeaga en Vamos Juan–, com un arrogant escriptor.

La sèrie, que té aquest punt de nostàlgia que desprèn la relació entre pare i fill, rescata les imatges en blanc i negre d’aparatosos accidents del programa sobre seguretat viària La segunda oportunidad, que, va emetre TVE entre el 1978 i 1979, i que com al protagonista, van deixar empremta en els nens d’una generació. I algun trauma. Aquí també empatitzaran.