Descobreix els nous bars de tapes de Barcelona

Així són els nous bars de tapes de la Barcelona actual. Són negocis recents que aposten per la tradició i formats populars, i fan una botifarra a les fusions marcianes, deliris ‘street food’ i maridatges canalles. Són joves, alguns tenen mesos de vida, i en temps de sopars espectacle i sushi amb maduixes, la seva aposta per les tapes i platillos més tradicionals i reconeixibles és una declaració de principis. Als bars de tapes del 2024 es tornen a menjar cigrons, truites, fricandó, mandonguilles i capipota. Per llepar-se’n els dits.

1. Capipota i truitaJoves ocults

Em trobo amb un equip molt jove al volant de l’acabat d’inaugurar Bar Bocata (travessera de Gràcia, 86). Des del minut u, veig que aquesta casa té les idees clares i treballa molt i molt bé. A la cuina a la vista, es munten platillos nostrats, tapes populars ben fetes (magnífica amanida) i bocates pecaminosos. L’interiorisme neo vintage tirant a minimalista, sense els excessos propis dels nous espais pro Instagram, dona un gram extra de respectabilitat a una proposta ja per si mateixa destinada a triomfar. El Bocata es casca cada dia un dels millors pintxos de truita de patata de Barcelona, posa a ballar uns cigrons amb botifarra i calamar que demanen cullera, capeja les ànsies del personal amb carxofes en salsa holandesa, i remata la gresca amb un capipota amb més col·lagen que el Sephora. Divina joventut.

2. ANGLE viUTapes cèntriques

La Esquina (Bergara, 2) comença una nova vida en un dels angles més agraïts del centre: Bergara-Pelai. Des de tan privilegiada posició, La Esquina del futur aposta pel passat. La tradició amara una carta renovada amb tapes incontestables en joc, com l’amanida i l’espectacular croquetó 2.0, amb glacejat d’au i una sabanita de tonyina al llom.

Que bé que entra la sucosíssima truita de patates amb cocotxes al pil-pil: un núvol de cremositat. La carta porta la firma d’Alexis Peñalver (La Pubilla) i el seu influx es nota en unes mandonguilles amb tires de sípia espectaculars i un arròs de muntanya ple de sabor. Per si amb això no n’hi hagués prou, al matí pots endrapar uns bons ous ferrats amb pernil ibèric, cansalada viada o xistorra, i els diumenges tenen fórmula vermut. Per quedar-se a viure-hi, escolti.

3. Finor de barriToc de Gràcia

Tot i que respon a un format híbrid molt actual, Fino Bar (Torrent de les Flors, 113) és un cant al de sempre. El de sempre ben fet. En majúscules. És un bar, un restaurant i una vermuteria. És un espai viu que busca el seu lloc a les altures de Gràcia, i sembla haver-lo trobat gràcies a una carta que arrisca el mínim i maneja plats reconeixibles, alguns dels quals intensificats amb pessics d’autoria. Obrim foc amb els llardons casolans –tremebund– i l’amanida –impecable–. La torrada amb stracciatella fumada i anxova té gust d’exitàs. El capipota es fon a la llengua com un bombó porcí. La coca Inés Rosales amb sobrassada de bou et gira el paladar com un mitjó. A la carta de líquids, vins naturals perquè l’esvalot no decaigui. No consultaràs ni una sola vegada el maleït rellotge de l’iPhone.

4. Plorant A la limoBarra i estrelles

Hi ha més moviment que a West Side Story. El soroll blanc és una simfonia de repicadissa de plats, cops de paelles, dringadissa de vasos i riallades. Benvinguts al Tangana (Riera de Sant Miquel, 19), un tros de garito bategant que fa honor al seu nom. Amb només un any de vida, aquest bar de tapes, platillos i platassos ja s’ha guanyat gran prestigi i estima; sempre que passo per davant, està a petar.

La fórmula és senzilla: cuina de mercat amb producte de qualitat i zero floritures. Tapes i platillos per compartir que s’evaporen tot just arribar a la taula. A la cuina oberta s’oficien guisats d’entitat, es passen enormes peces de peix per la planxa, i es fregeixen peces de campionat com les croquetes de fricandó. La truita oberta de bacallà i el cabrit se sumen a la festa. Xafardejo els plats fora de carta i decideixo que hi tornaré per tastar els pèsols. Per cert, que no falti la bomba farcida de crema de postres. No és un suggeriment, és una ordre.

5. Vell PoblenouNou clàssic

Diuen que els esperits de l’extint bar La Tertulia viuen en els racons del Bar Nuri (rambla del Poblenou, 34), un espai amb dos anys de vida que reforça com pocs el teixit del Poblenou gràcies a excel·lents tapes, guisats catalans i arrossos a preus més que acceptables.

El grup Familia Nuri torna als seus orígens amb aquest negoci enfocat al barri, en el qual també trobaràs peix, marisc i carns de qualitat. Som-hi: braves picants i senzilles, com a mi m’agraden. Bé per aquestes croquetes de pernil ibèric. Hi ha lluita de forquilles per aconseguir l’últim tros de truita de patates i calçots. I mascletà eixordadora amb el rei de la tarda, l’arròs amb botifarra, calçots, pollastre i allioli de romesco. El disfrutaràs com si fossis esteticista: gra a gra.

6. Punta i apartTapes A LA zona alta

¿Com no t’has de merèixer un ou ferrat amb punta i patates fregides després d’estar vuit hores en una oficina decadent que fa pudor de peus? A la consulta del doctor Rabbit’s (Ganduxer, 16) et rebran amb un mostrari de tapes i platillos que aniran directes als teus centres de dolor i transformaran els teus laments en gemecs de plaer. Ni un any de vida i ja sembla un veterà.

M’encanta la croqueta Forrest Gump, tant pel seu nom com pel cremós farcit de gambes. L’amanida i les braves responen al repte del sabor. Els daus de filet semblen Marshmallows. Tripa, fricandó, gamba vermella amb allada... Deixa que la medecina del doctor Rabbit’s faci la seva màgia.

7. Racions unidesTovallons tacats

Es veia a venir que el nou projecte d’Eugeni de Diego (Lombo) es convertiria en un èxit instantani. A Wilmot (Calvet, 28) et pots inflar a mitges racions d’una qualitat suprema, a preus bastant terrenals. En aquest colmado-restaurant-bar et poses el tovalló a la pitrera i et submergeixes en una curta llista de platillos reconfortants amb l’ADN català. Del fricandó a la truita amb xistorra, de la russa (una de les meves preferides de BCN) a les croquetes. Tot surt amb música de trompetes celestials de la cuina, la gent brandeix les rodanxes de pa com si fossin catanes a la recerca d’un plat amb salsa.

8. Més que tapesBODEGA MODERNA

Bodega, restaurant i refugi. Plats tradicionals d’aquí i de la franja mediterrània. Clàssics de les tapes bodegueres elevats a categoria de platassos. Excel·lents embotits i formatges per surfejar a taula. A la Bodega Borràs (Casanova, 85) pots endrapar una gilda clàssica o tastar la gilda de la casa, reconvertida en un platillo escandalosament atractiu. O si ets un purista dels sabors, pots jurar lleialtat a les seves anxoves preparades a mà o a les seves croquetes.

Si busques una mica més de contundència, t’esperen el caneló, el lingot de cua de bou i carns al Josper o qualsevol dels arrossos de la llista. I si necessites remullar l’interior de les galtes amb estil, atent a la seva completíssima carta de vins catalans. A més, tenen un menú del dia a 18,50 extraordinari. No veuràs l’hora de tornar a casa.