Quiosc Regió7

Regió7

Jordi Molet

EL MIRADOR

Jordi Molet

Periodista i Conseller Delegat d'Edicions Intercomarcals

La noia que va fer la pregunta a Ada Colau

Ada Colau va deixar totalment bocabadats els estudiants de periodisme de la Pompeu Fabra quan en una espècie de roda de premsa, en un format que s’anomena Vermuts del Diari de Barcelona, va dir que es vestia com li donava la gana, responent de forma abrupta una pregunta que li va formular una estudiant. L’acte que s’havia desenvolupat amb tota normalitat va finalitzar amb la noia plorant i l’alcaldessa demanant-li disculpes.

La pregunta de la noia no tenia res de sexista, com va insinuar l’alcaldessa amb la seva resposta, sinó que pretenia saber si el canvi en la seva manera de vestir des de que és alcaldessa, que porta roba més formal, molt diferent de les samarretes reivindicatives que duia quan era activista de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), reflectia una moderació en les seves idees.

Colau va dir que entenia la intenció de la pregunta, però va respondre amb un exabrupte, que no és habitual en ella. Tant és així que alguns van interpretar que a l’alcaldessa se li havia escalfat la boca perquè tenia estudiants de periodisme al davant i no professionals amb experiència.

Segur que l’alcaldessa de Barcelona ha de suportar moltes impertinències i crítiques injustes pel fet de ser dona i d’esquerres. També es pot entendre que quan militava en l’activisme social des de la PAH, en defensa de la gent que perdia la casa a causa de la crisi, tenia una actitud diferent a la d’ara, perquè en la seva condició d’alcaldessa ha de fer un altre paper. Tal com va explicar després de l’ensopegada, «l’activisme el fas amb gent que pensa com tu, mentre que quan ets alcaldessa has de pactar i és més complex».

Si, tot això s’entén, però no té res a veure amb la pregunta que li va formular l’estudiant de la Pompeu Fabra i que era del tot pertinent. La futura periodista volia saber si Colau havia moderat la seves idees després d’uns anys exercint d’alcaldessa i per argumentar la pregunta es va servir d’una cosa tan elemental com el canvi d’estètica en la forma de vestir, que forma part del llenguatge no verbal, que, en moltes ocasions, és tant o més aclaridor que el llenguatge verbal.

La mateixa pregunta formulada a Artur Mas, Carles Puigdemont, Pere Aragonés, Xavier Trias o José Montilla no hauria tingut mai la interpretació que en un primer moment en va fer Ada Colau i segur que, si no tots, la majoria d’aquests polítics tenien una estètica molt diferent de joves, quan formaven part de l’activisme polític o social, que més endavant quan van ocupar un càrrec institucional de rellevància.

És evident que en moltes ocasions les dones que es dediquen a la política han de suportar comentaris sexistes sobre la seva manera de vestir o la imatge que projecten i això va en detriment de la igualtat entre homes i dones que hauria d’existir en tots els àmbits. Però la noia de la Pompeu no va fer una pregunta sexista i la resposta de l’alcaldessa va ser desafortunada, tal com segurament ella va reconèixer posteriorment i per això se’n va disculpar.

L’alumna de la pregunta ha volgut mantenir l’anonimat i trobo que ha fet molt bé, perquè segurament hauria estat víctima del pim-pam-pum polític i més d’un hauria volgut treure rèdit de l’incident. El que va passar la farà madurar molt més ràpidament del que segurament ho hauria fet, malgrat la incomoditat, però ha de saber que en l’exercici d’aquesta professió apassionant gairebé tothom un dia o altre es troba amb alguna cosa semblant. Això forma part de l’ofici i no l’ha de desanimar. Segur que la propera vegada que la responguin amb un exabrupte ja no plorarà.

Compartir l'article

stats