Cultura de l’escarafall

No sé si la ministra Irene Montero pensa que tothom és tan llegit i cultivat com ella o si sabia perfectament que no és així quan va acusar el PP de promoure la «cultura de la violació» i va desfermar una tempesta de màxima intensitat amb vents huracanats i pedregada mediàtica sobre el seu crani feminista, podemita i, sobretot, governamental. Als diaris d’ahir comentaristes seriosos explicaven amb calma què és això de la cultura de la violació, un concepte amb mig segle d’existència que, entre altres coses, inclou la tendència a culpar les víctimes de les agressions de què són objecte, relacionant-les amb les seves accions, capteniments o vestuari. La idea que «no haurien de sortir amb poca roba per exhibir-se en llocs plens d’homes i alcohol» seria cultura de la violació. Montero es referia a una campanya de la Xunta de Galícia, governada pel PP, en què es veu una noia corrent al capvespre, amb aquest text: «Vesteixes malles d’esport, surts a córrer de nit. Què passa? No hauria de passar, però passa». Es pot entendre com una denúncia de la violència existent (tens dret a fer-ho) però també com una culpabilització de les víctimes (si ho saps, perquè t’arrisques?) És des d’aquesta segona lectura que Montero va llançar l’acusació, però els diputats de la bancada popular, que van aplicar com una molla la cultura de l’escarafall, no estaven per consideracions acadèmiques. Tampoc la presidenta Meritxell Batet quan va criticar l’expressió. I els aclariments dels comentaristes informats només arribaran a una minoria de lectors. Per a una majoria, la conclusió de la gran batussa és que Montero va acusar el PP de complicitat amb els violadors quan l’acusaven a ella d’alliberar-ne amb la rebaixa de penes de la llei del sí és sí. Amb el sagramental no incorporarà cap enemic als que ja té ni la mirarà malament ningú que no ho fes abans, però li ha robat el focus a Pedro Sánchez just després del «menos lobos, Caperucita».

Subscriu-te per seguir llegint