Educar contra el masclisme

De vegades em pregunto si les campanyes de conscienciació serveixen per a alguna cosa. Si beus, no condueixis, digues no a les drogues, o posa-te’l, posa-l’hi. L’última i polèmica campanya del Ministeri d’Igualtat que posa el focus en actituds masclistes que acceptem com a normals ha tret de l’armari el presentador Pablo Motos. No ho diuen, però col·loquen un presentador fent preguntes incòmodes a les seves entrevistades femenines mentre el públic l’aplaudeix. Podríem pensar que es tracta d’un altre presentador, però el mateix Pablo Motos ha sortit a defensar la seva homenia, el seu masclisme i les seves formes. En lloc d’amagar-se o de demanar perdó, ataca la campanya i s’escandalitza pel dineral que ha costat.

No m’agrada gens Pablo Motos ni m’agrada la manera que té de comunicar tant del segle passat, però el seu comentari m’ha fet pensar. ¿I si deixem de fer campanyes que sembla que no serveixen de gaire i invertim aquest dineral en educació sexual? Perquè de poc serveixen les campanyes si la persona al·ludida no només no s’avergonyeix de la seva actitud, sinó que amés treu pit com un goril·la al mig de la selva. Sempre m’ha fet molta angoixa imaginar aquesta dona maltractada veient la tele amb el seu botxí mentre surt l’anunci en contra de la violència de gènere. Sempre he pensat que no servia de res i que molt probablement podria emprenyar el maltractador i posar en una situació incòmoda o violenta la víctima cada vegada que sortís l’anunci. Però l’altre dia, una amiga em va reconèixer que després de molts anys de patir maltractament per part de la seva parella, un anunci de la tele la va ajudar a detectar el que era. Una dona maltractada. Després va venir un procés llarg i dolorós, però en aquest cas concret aquest anunci va ser el principi del final. Me’n vaig alegrar en saber-ho.

Cada vegada són més les dones a qui els cau la bena dels ulls i s’adonen que són dones maltractades. I les campanyes segur que hi ha ajudat. Ara només falta que els maltractadors i els masclistes reconeguin que ho són i comencin a desconstruir-se. I això només ho aconseguirem amb educació. Què estem esperant?

Subscriu-te per seguir llegint