«El Berguedà» (El llibre)

He repassat el llibre recentment publicat El Berguedà. Un ric passat amb projecció de futur, i no puc deixar de recomanar aquesta obra coral de diferents experts de la comarca, i de felicitar els seus autors, promotors i editors –el Consell Comarcal i la Patumaire. És un llibre complet (s’hi parla d’història i art, de geografia, d’economia, de patrimoni natural i cultural, de població, i de tots els municipis), està posat al dia i hi trobareu ple d’informacions interessants, tant per als que vivim al territori com per als usuaris externs. Pot servir de manual escolar, guia turística, obra d’entreteniment o llibre de consulta. A mi, per exemple, m’ha permès confirmar que de Pirineu estricte n’hi ha, a la comarca, i aprendre que el «Castrum Bergium» i els bergistans segurament es trobaven en indrets allunyats de la nostra zona.

També hi he descobert perles com ara un munt de miradors, elements singulars com el Martyrium de Sant Eudald a Sorba, i una llarga llista de llocs que val la pena visitar. En aquest sentit, la riquesa i diversitat patrimonial, natural, cultural i festiva del Berguedà no ens l’acabarem pas.

Algunes dades que hi he llegit m’han fet reflexionar, però. Se’ns informa que, durant el segle XIX, no hi va haver cap generació que no visqués com a mínim una guerra! També fa pensar adonar-se que Cal Rosal va ser la primera colònia tèxtil de Catalunya, i que entre el 1856 i el 1896, en menys de 30 anys, es van fundar 15 colònies industrials, alhora que a Avià la finca de Josep Blanxart i la Colònia agrícola de Graugés eren exemples de modernitat avançada. I al segle XX, en plena esplendor industrial i minera, Puig-reig va arribar a ser el tercer nucli cotoner de Catalunya. Temo que tota aquella empenta i capacitat d’innovació l’hem perduda, actualment.

En tot cas, queda clar que factors com les comunicacions o l’energia han estat la clau del desenvolupament comarcal, i ho continuen sent avui dia. Prenem-ne nota. Com també del fet que, per contra, el progrés sempre és fràgil i temporal: les carlinades del XIX van provocar que la comarca perdés el 30% de la seva població, i la crisi baixmedieval (amb la pesta negra com a factor important) va reduir la població del Berguedà en dues terceres parts, fins al punt que al 1497 només hi havia uns 2.700 habitants i la comarca era la menys poblada de Catalunya.

Sigui, doncs, per factors externs (guerres, malalties, crisis…) o interns (falta de dinamisme), el resultat avui és que, tot i que el Berguedà és la vuitena comarca més gran de Catalunya, resulta ser la 23a en població i la 26a en PIB. De fet, actualment tenim gairebé el mateix nombre d’habitants que al 1930: significatiu. I de problemes i reptes –també recollits al llibre– no en falten: despoblament rural, envelliment, habitatge, pèrdua de diversitat natural… Però, afortunadament, el futur és obert, i de talent i idees no ens en falten. En conclusió, podem i hem de mirar endavant amb optimisme, encara que sempre fent-ho alhora «con el mazo dando».

Subscriu-te per seguir llegint