No deixem de mirar a Qatar

Qatar és una dictadura. I les dictadures menystenen els drets humans: detenen, empresonen, torturen i maten arbitràriament. I sí, hi ha democràcies amb pena de mort. Sí, hi ha estats amb un peu a cada banda per culpa de règims autoritaris que atempten contra la convivència dels seus ciutadans. I sí, és difícil ser pur i no fer servir el gas, la benzina, la roba o qui sap què més fabricat en països que tenen els drets humans com un acudit de mal gust. Durant unes setmanes hem llegit i escoltat notícies i opinions crítiques amb Qatar i altres crítiques amb els qui han criticat Qatar advertint els primers que no són ningú per donar lliçons. Els camins del postureig són inescrutables. Val més, però, admetre les pròpies contradiccions que anar per la vida de setciències. Mirar el Mundial de futbol no ha fet ningú còmplice de res ni haver-lo esquivat conscientment et converteix en un superheroi. Qatar, com la Xina, com l’Aràbia, continuarà organitzant competicions esportives d’alt nivell perquè els diners tenen més valor que els valors, els drets humans i el respecte a la vida dels altres. Però si tot el soroll que s’ha fet les últimes setmanes ha servit per assenyalar amb el dit el règim qatarià i ha obert els ulls a uns quants que els tenien tancats per simple ignorància, benvingut hagi estat el Mundial. L’important és no deixar de denunciar totes les vulneracions de la dignitat humana, vinguin d’on vinguin. El futbol hauria pogut fer-hi molt més, és ben cert, però els miracles a Lurdes. Qatar ja pot lluir el seu Mundial, però mai abans havia estat tan i tan denigrat per tanta gent.

Subscriu-te per seguir llegint