Quiosc Regió7

Regió7

Xavier Gual

PEDRA SECA

Xavier Gual

Empresari

Enemics a les rebotigues

Els botiguers berguedans encaren l’època nadalenca amb una campanya de promoció de les compres en clau de proximitat i un to de caganer. Jugant amb l’arrel d’aquest mot donen dades preocupants per induir els consumidors a fer-ho a prop de casa. Certament són dures: el 55%, més de la meitat, ho fan o ho fem lluny. Amb arguments com aquest, és a dir negatius, intenten revertir-nos la consciència i tendències de futur: els més infidels en el seu consum proper són els d’entre 19 a 35 anys.

Mentre estava distret pensant en l’efectivitat dels seus mantres tipus: «Si no comprem de proximitat l’hem ben cagat», un missatge a Instagram de l’Ajuntament de Guardiola es mutava en míssil digital adreçat contra ells. Anunciava el viatge patrocinat d’un grup de votants jubilats, anomenats eufemísticament «gent gran». Els van dur a fer una excursió a un castell a Canet, un dinar i després una aturada a La Roca Village, aquell carrer de tendes de marques internacionals on venen preteses gangues de tota mena. Llocs així, els canals d’Internet i els carrers comercials de Manresa i, sobretot, de Barcelona els disputen els encàrrecs dels locals. El consistori en qüestió, encapçalat pel seu alcalde i a la vegada màxima autoritat política comarcal, ha practicat allò del foc amic en llenguatge guerrer. En el món del tennis se’n diu un error no forçat. Perquè ho han reconegut: s’han equivocat, no ho tornaran a fer i ho esborren de les xarxes.

Posar un petard sobre una pila d’excrements és una experiència poc nadalenca, una època aparentment tan ensucrada i sobreactuada (per part de tothom) com la que encarem aquesta setmana. De Nadal a Reis tot és compra i despesa. La resta no importa. En clau de consum, la qüestió és veure com i quants s’enduen el desemborsament extra que generarem els que podrem.

Precisament els vells, per allò de la bretxa tecnològica i per afinitat als establiments de sempre, són els que més adquireixen al comerç local. Si la mobilitat els hi ho permet. Aquesta és una bossa de clients que cal cuidar en clau de negoci a pobles o ciutats petites. Mentrestant, els joves majoritàriament se’n van a fora a fer servir la targeta de crèdit. Revertir-ho serà fotut i costós, si és que hi ha res a fer.

El carrer de Sant Miquel de Manresa i el carrer Ciutat de Berga, com a exemples del que són o del que foren, mostren la cruesa de l’antinegoci. En el segon cas, el 40% dels locals són tancats i les botigues que són allà, entre persianes abaixades i aparadors decrèpits, em fan totes pena. Pena per les que intenten ser modernes i atractives però per l’entorn no aconsegueixen vendre suficient. I pena per les altres, les que semblen aturades en un moment del passat, un de fosc i gris amb uns aparadors que expulsen els seus potencials compradors i els dels seus veïns.

En positiu, a Berga hi ha un teixit associatiu de comerciants que aguanta unit i fent soroll. I a Manresa els propis interessats afirmen que el seu sector resisteix.

Doncs això, gent dels taulells, a plantar cara als atacs pel davant i sobretot pel darrere.

Compartir l'article

stats