El xerpa trans

Fa anys que la política europea va incorporar al seu diccionari la paraula «xerpa». Atès que les negociacions a Brussel·les són d’una complexitat gairebé sobrenatural, el que fan els ministres i caps de govern és enviar al davant experts per desbrossar el terreny, igual que els xerpes quan guien els escaladors a l’Everest. L’altra tarda a la ràdio en va aparèixer un, en forma de metge, per guiar-nos pel delicat territori de la llei trans. Com que el soroll polític ha contaminat tant aquest assumpte, escoltar algú amb experiència i autoritat em va semblar balsàmic. El nostre xerpa es diu Marcelino Gómez i és el coordinador de la Unitat d’Identitat de Gènere a l’hospital Doctor Peset, de València.

A continuació, algunes de les seves reflexions. 1) Està a favor de tot el que sigui ampliar drets socials de les persones trans. Ell ha vist durant massa anys com moltes d’aquestes persones –dones transgènere, sobretot– malvivien arraconades en la marginalitat. 2) Ara que els temps han canviat, els perfils trans també; «hi ha molta menys disfòria –diu–, les persones busquen canvis administratius, consells i acompanyament psicològic». S’han disparat les consultes, és veritat, però res semblant a un «contagi social». 3) La transsexualitat infantil és una realitat innegable, però que ningú pensi en decisions precipitades. El tractament a un nen transsexual és gradual, se li administren els primers bloquejadors en la pubertat, després vindran –si és clar– els factors hormonals i, com a últim pas, la cirurgia de canvi de sexe. Però quan un menor –que rarament ho fa sense coneixement dels seus pares– demana modificacions corporals, s’estudia a fons tot el que té a veure amb la seva demanda per evitar destransicions que resulten molt doloroses; a Espanya amb prou feines arriben al 2%. Aquest és el panorama. Després cada un tindrà les seves opinions i sensibilitats. Però quant temps i disgustos ens estalviaríem si fóssim capaços de trobar xerpes de primera per a tots els debats.

Subscriu-te per seguir llegint