Qui té por de Folch i Torres?

Diuen que la cosa va anar més o menys així. A l’escola van muntar una versió reduïda dels Pastorets de Folch i Torres i els pares d’un dels nens estaven decidits a denunciar el centre, acusant-los de fer bullying al seu fill. En la seva queixa, els pares van exposar que la mestra havia intentat humiliar el nen davant els seus companys de classe, i fins i tot davant tota l’escola, perquè la representació era oberta a tothom. La hipotètica humiliació consistia a assignar al noi el paper de Jeremies, el personatge a qui pispen l’esmorzar i quequeja com un ànec. Trobaven insultant que el seu fill fos motiu de mofa fent-lo parlar a batzegades, oimés quan gaudia d’una parola envejable, amb la qual cosa el contrast encara era més irritant. No va servir de res que el centre, posat a la defensiva, argumentés que el repartiment dels papers s’havia fet de manera aleatòria i que el de Jeremies era dels més agraïts perquè permetia un lluïment més considerable. Si més no en comparació amb altres personatges que, a tall de simples figurants, no baden ni boca. Amb tot, la queixa va generar un intens debat intern sobre les possibles ofenses a partir d’un text escrit fa més de cent anys en una època en què predominaven la misogínia i el masclisme, i era habitual fer broma dels defectes físics i les singularitats lingüístiques, com entrebancar-se parlant o no pronunciar prou bé un determinat so. L’alternativa a deixar de fer aquests Pastorets era fer-ne una actualització d’acord amb la sensibilitat actual. És a dir, al Lluquet i el Rovelló, en perdre’s al bosc, no els semblaria veure l’ombra de cap home, sinó d’una persona; el Rovelló continuaria essent el Rovelló, però el Lluquet passaria a ser la Lluqueta; seria Josep qui alletaria el nadó a cop de biberó i Jeremies parlaria tan seguit i clar com ho fan els locutors del TN. Després de tot l’enrenou, va ser curiós descobrir que la veritable queixa era deguda al fet que el noi estava contrariat perquè els papers dels rabadans protagonistes a què aspirava havien estat assignats a dos companys amb un rendiment acadèmic inferior i, de més a més, qui faria de Rovelló era un nouvingut.

Subscriu-te per seguir llegint