Quiosc Regió7

Regió7

Joan Roma

DE TOT PLEGAT

Joan Roma i Cunill

Exalcalde i exdiputat

Per estimació, no per imposició

Històricament, sempre s’havia dit que el tema de la llengua, o si voleu de les llengües, era tan delicat i sensible com per buscar el consens, ni que fos amb forces molt distanciades. El resultat d’aquell principi havia donat molt bons fruits, però hi ha qui creu que pot anar sol. I fer sessions especials, amb espectaculars propostes, com ara les 100 mesures per revitalitzar, salvar o impulsar el català. Al mateix temps, no s’han adonat que en el Parlament de Catalunya l’ús del castellà ha anat creixent i creixent fins a arribar a un 30% de les intervencions, i tot fa preveure increments notables en el futur immediat.

No volen entendre que la protecció i promoció de la llengua és missió de tots. I la millor via és per estimació, no per imposició. Precisament, han estat els llargs anys del procés els més perjudicials per al català. Lligar lluita per la independència, amb imposició de la cultura i la llengua catalana, entenent que totes les altres cultures i llengües no ho són, porta centenars de milers de persones a excloure’s d’aquest àmbit.

Puix no m’hi volen, me’n vaig. Ja us ho fareu. I en aquest ja us ho fareu, s’impliquen les 100 mesures, no estudiades, ni pactades amb el conjunt de la societat. Ja no parlo només dels partits presents en el Parlament, sinó amb sindicats, organitzacions culturals, socials, esportives... actives de cap a cap del nostre país.

ERC, com la resta de partits i entitats independentistes, desconeixen o no volen acceptar la immensa pluralitat i diversitat existent. Redueixen Catalunya a poc més de dos milions de persones, i en deixen prop de cinc milions fora dels seus plantejaments. D’aquí que les 100 mesures han nascut mortes. Si no se n’adonen, millor que es dediquin a plantar cols.

Ningú, fora de l’àmbit d’ERC, s’ha sentit cridat, interpel·lat o animat a participar en la batalla per la revitalització del català. Puix no ens han cridat, és que no ens necessiten. Ja s’ho faran. I, en efecte, en aquest ja s’ho faran, no hi ha cap possibilitat de millora. No s’ha de ser cap geni per vaticinar que les coses continuaran com ara. Millor dit, el que no millora, empitjora, i així serà.

L’estratègia d’ERC de voler fer veure que són pocs, però molt espavilats, no cola. En un petit país com el nostre, tots ens coneixem i tots sabem d’on venim, i cap on anem. Així que, en matèria educativa, cultural i lingüística, tenim mala peça al teler, i pretendre actuar sols és la pitjor decisió.

S’han deixat enrere els temps d’animar i facilitar l’aprenentatge i l’ús del català. Moltes campanyes i molts anuncis contrasten amb la manca de facilitats, a tots els nivells, per aprendre el català, però sobretot el procés va malmetre la visió del català com a llengua amiga, per convertir-se en llengua imposada. Error fatal, a semblança del Govern que vol emprendre mesures sense el coneixement ni la participació dels sectors implicats. Error de principiant, prepotent i desconeixedor del país i la seva gent. Així anem. El pitjor retrocés s’ha produït en els darrers dotze anys. Qui ha estat en el Govern?

Compartir l'article

stats