Quiosc Regió7

Regió7

Alba Díaz

Alba Díaz

Redactora de l'equip digital de Regió7. Especialista en Noves Tecnologies i Podcast

I a Manresa, quan tornarà a nevar?

Abriga’t bé, que fa fred! Aquesta és la cantarella que se sent cada matí a casa des de dilluns passat. Quan ho diu la mare, els calfreds arriben abans d’hora. Perquè en boca de la teva progenitora saps que l’advertència és real i que, un cop posis un peu al carrer, se’t glaçarà el cos de dalt a baix, tant si portes guants i bufanda com si no. Així i tot, últimament m’envaeixen els dubtes. Ja no em refio ni de les prediccions de la mare ni de les d’en Tomàs Molina. Que a Catalunya s’ha instal·lat aquesta setmana un temporal de fred, neu i vent que ha sacsejat el país sencer és innegable. I que la gent s’ha tornat molt més fredolica amb el pas dels anys, també.

Després d’un desembre anormal, el més càlid des del 1961, hi ha qui diu que «l’hivern per fi ha arribat». Però l’hivern fa temps que no passa per casa. Segons apunten les dades dels observatoris meteorològics catalans, el 2022 ha estat l’any més càlid en més de cent anys. Els termòmetres van marcar temperatures entre 1,5 i 2 graus per sobre de l’habitual durant tot l’any. Ara bé, l’alerta social no es va activar fins que va arribar Nadal i va tocar menjar neules i torrons pràcticament en màniga curta.

On és la fama de Manrússia ara, eh? El passat (i el canvi climàtic) se’ns riu a la cara. Ahir la temperatura mínima a la ciutat va ser d’1,5ºC, en una jornada marcada per l’avís de fortes nevades arreu del país. Però, un any més, la neu va decidir passar de llarg de la capital del Bages. I és que Manresa no s’emblanquina des del gener del 2021, no hi neva amb força des del 2018 i no ha aconseguit repetir una nevada tan espectacular com la del desembre del 1962.

Els termòmetres tampoc han ajudat que això succeeixi. La mínima rarament s’ha situat sota zero des de principis de gener. Els valors s’allunyen dels -17ºC que es van registrar l’hivern del 1985 o els -9.8ºC del 2005.

Els manresans ens hem de conformar amb l’estampa que deixen les glaçades en el paisatge, que ni de bon tros fan tant goig. Per això, hi ha qui no pot resistir el sentiment d’enyorança de veure-ho tot ben blanc i pren la decisió d’escapar a l’estació d’esquí més propera o, ja posats a ser selectius, la que acumula més neu. Fins ara, poques podien fardar de tenir-ne de qualitat i, el que és més important, en gran quantitat.

Abans d’arrencar l’any, el diari ja va preguntar a les pistes com s’ho feien per resistir a una temporada marcada per les altes temperatures i la manca de neu. «Estem pendents del cel per mirar de salvar-la» comentaven. I el cel ha respost, però ho ha fet tard i no a tot arreu. A Manresa toca esperar...O desesperar. Especialment, entre aquells que ja tenien el trineu preparat per lliscar per un Passeig nevat.

Compartir l'article

stats