Tot Catalunya en una carretera

Avui he somniat que els pressupostos de Catalunya depenien de la C-55. He somniat que, per la C-55, la Generalitat podria perdre tres mil milions d’euros, la sanitat podria rebre una gran injecció de diners o no veure’n ni cinc, les escoles podrien disposar de més mitjans o quedar-se amb els que tenen, i el Govern podria garantir-se un parell d’anys més en el poder o veure’s abocat a convocar eleccions aviat, cosa que podria irradiar efectes secundaris ni més ni menys que en el futur de l’únic que importa a Espanya, que és el govern d’Espanya; he somniat que els experts en tot (totòlegs, compte que no s’escapi una n de més) de les tertúlies de Barcelona posaven al mateix pla la C-55 i l’aeroport, i no perquè un sigui un camí de cabres i l’altre estigui al mig de la finca d’uns ànecs, sinó perquè la discussió del pressupost havia equiparat els trajectes en caravana de Manresa a Castellbell amb els vols directes entre Barcelona i Tòquio. Somniava i somniava, i cada cop el somni era més sucós, però llavors em vaig despertar i vaig recordar que tot això no està passant amb la C-55, sinó amb la B-40. Quina llàstima. Només hi ha una lletra i dos números de diferència, però quina diferència! La que hi ha entre el Vallès i el Bages, o entre les cabres i els ànecs.

Subscriu-te per seguir llegint