Promeses d’any nou

Llevar-se més d’hora, anar més sovint al gimnàs, estudiar un idioma, tenir més temps per a la família i els amics, deixar de fumar, escriure un diari o començar a llegir tots els llibres pendents. La llista dels propòsits que ens fem quan comença un any nou és llarga i prometedora, plena de bones intencions, i amb una gran dosi d’esperança per aconseguir una millor versió de si mateix. Ara que estem a punt de girar full al calendari i començar el mes de febrer sorgeix la pregunta de si serem capaços de consolidar aquests nous hàbits i rutines o, per contra, veurem passar un any més sense assistir als canvis que desitgem en la nostra vida.

Probablement, les expectatives que dipositem en els desitjos d’un any que comença són tan altes que els condemnem de seguida al fracàs. Sovint juguem a enganyar-nos pensant que, potser ara no, però més endavant posarem fil a l’agulla a tots aquells projectes que ens roden per la ment i que ens agradaria fer realitat. I, d’aquesta forma, passen els dies, els mesos i els anys, mentre molts d’aquells somnis es converteixen en núvols que passegen pel nostre pensament i ens recorden tot allò que hagués estat possible, com ara una novel·la inacabada, una conversa pendent amb un amic o un pas endavant amb la feina, que finalment no s’ha materialitzat.

Per canviar la direcció del vent a favor nostre no hi ha fórmules ni receptes màgiques que serveixin per a tothom. La majoria arriben a aconseguir els seus objectius a base de dedicació i esforç, convencent-se del camí que volen seguir els dies en què la motivació desapareix. Per això crec que, a banda de la suor que un pugui destinar en les petites proeses de la vida diària, el més important és tenir paciència i començar fent petits passos, sobretot que siguin assequibles, i que aportin una grata satisfacció personal, en veure’s capaç d’avançar.

A vegades ens agrada presumir de ser persones confiables, que es comprometen amb les tasques que els encomanen els altres, però oblidem que també és important no faltar-se a la paraula a un mateix. De fet, resulta difícil no decebre els altres quan sovint som els primers que ens fem promeses que potser mai no arribarem a complir. Per tant, un dels desitjos per aquest 2023 podria ser precisament el de no fallar-se a un mateix i poder tirar endavant totes les comeses ens brindi el camí, siguin més grans o més petites, més racionals o surrealistes, però que ens ajudin a encaminar-nos cap a les persones que volem ser.

Subscriu-te per seguir llegint