Inflació i beneficis empresarials

Quan es tracta d’analitzar les causes de l’elevada inflació que afecta a l’economia de les famílies treballadores, hi ha en els mitjans de comunicació una aclaparadora coincidència en assenyalar a les conseqüències de la guerra d’Ucraïna i a l’increment dels preus internacionals de l’energia. Però aquesta unanimitat reflexa només una part de la veritat. L’augment extraordinari de preus que estem patint no es deguda només a l’augment del preus externs. Creixen també els preus interns que provoquen un intens i persistent increment de l’anomenada inflació subjacent que és aquella que es calcula sense tenir en compte l’energia i els aliments no elaborats. Mentre que la inflació general, mesurada a través de l’IPC, ha anat disminuint al llarg del darrer semestre de 2022, la inflació subjacent ha anat creixent de forma que, a finals de 2022, era més elevada que el propi Índex de Preus al Consum.

Aquesta estabilitat a l’alça de la inflació subjacent indica clarament que els empresaris han repercutit sobre el preus finals els augments dels costos energètics i de les matèries primeres, produïts al llarg dels primers mesos de l’any 2022, però no els han ajustat a la baixa quan els costos han anat baixant. I per tant, el que s’ha acabat produint és un augment dels beneficis empresarials que, a finals del 2022, registraven uns nivells històricament alts. Tal com posa de manifest un recent estudi del Gabinet Econòmic de CCOO, en un ampli ventall de sectors les empreses estan aprofitant la inflació desfermada dels preus internacionals de l’energia i les matèries primeres per augmentar els preus més enllà dels augment dels costos, impulsant encara més la inflació. En aquest sentit, destaca el cas dels bancs espanyols i les empreses financeres en general, que han tingut xifres rècords de beneficis en el darrer any, gràcies al tancament de sucursals bancàries, les importants retallades de plantilles, els augments de les comissions i l’empitjorament del serveis en particular per a les persones grans i les zones despoblades

Tot plegat, ha estat possible per què els mercats de bens i serveis son, en general, poc competitius i per què existeix encara un impuls per la banda de la demanda gràcies a una política fiscal expansiva, una tipus d’interès baixos fins fa poc que encara no han impactat en el pressupost de les despeses de les llars, el manteniment de l’ocupació i la millora del mercat de treball amb la conversió de milers de contractes temporals en indefinits.

Els efectes positius d’aquests factors sobre la demanda s’estan ja afeblint i aviat s’esgotaran degut bàsicament al progressiu deteriorament del poder adquisitius de les famílies. Si persisteix l’actual repartiment desigual de l’alça dels preus entre salaris i beneficis empresarials, caminem cap a un escenari de creixement feble amb alta inflació en el millor del casos, sense que es pugui descartar un escenari més advers de recessió. En aquest sentit s’observa un important deteriorament de les expectatives de les llars sobre la seva situació i el futur de l’economia familiar, exactament el contrari de les expectatives que manifesten els empresaris sobre el futur de les seves empreses.

Subscriu-te per seguir llegint