Ara, és un bon moment per al Lluçanès?

El juliol del 2015 tingué lloc una consulta popular als 13 municipis que alguns estudiosos consideren que podrien formar una nova comarca: el Lluçanès. Seria la número 43, després de la creació del Moianès (la 42). Han passat més de 7 anys, i la situació de paràlisi i debat continua obert, a cadascun dels pobles, sense excessiu entusiasme per cap de les parts. Per què? Doncs perquè a vegades les coses no surten com alguns planejaven o volien.

El Departament de Governació de la Generalitat va posar com a condició perquè la consulta fos representativa que globalment superés el 35% del cens, tenint en compte que es concedia dret de vot als majors de 16 anys. Aquest objectiu es va aconseguir, es va arribar a un 55,15%. D’un cens de 6.790 persones, en van votar 3.756. Però, què passa quan es convoca una consulta i no s’han previst totes les conseqüències? Doncs que el resultat pot ser inaplicable. D’aquí la paràlisi d’aquests 7 anys.

I és que aquest territori, força divers, va donar resultats molt controvertits, com que de 13 municipis consultats, 8 van votar a favor de la comarca; la resta, 5, van votar-hi en contra. I dels 8 favorables, Alpens va fregar l’empat amb 89 a favor, 82 en contra i 2 en blanc. I Sobremunt, 22 a favor, 14 en contra i 4 en blanc.

Ara, a la Generalitat li han vingut les presses. Perdó, a ERC li han vingut les presses, i vol crear la comarca, abans de les eleccions, quan un bon nombre d’alcaldes han decidit plegar i altres no tenen gens clar fer un pas en contra del que la gent va decidir. On és la democràcia?

Pot la Generalitat imposar la pertinença dels cinc pobles que van votar en contra a formar part d’una comarca que no volen? I és que marxar d’Osona per anar al Lluçanès no atreu gaire gent que pensa que perdran serveis i potencialitats. No en va, Osona és una de les comarques més potents de Catalunya.

Recordo promeses de governs anteriors de no forçar les coses, i per declaracions vistes i seguides al llarg dels darrers anys, no veig cap dels alcaldes que vulguin trencar la decisió dels seus veïns. Però, és que alguns d’aquests alcaldes ja han manifestat que pleguen i deixen per als seus successors la responsabilitat de seguir demanant la comarca o deixar-ho córrer.

Trobo molt poc sensata la proposta de voler fer en tres mesos el que no s’ha fet en set anys. Encara més, la reacció pot ser clarament a la contra, fins i tot en aquells municipis que van votar a favor. Cal tenir en compte que ara mateix una part del cens ha variat notablement, i no tinc clar que una nova consulta no modifiqués aquells resultats. Però és que, repeteixo, el resultat fou de 8 a 5, però en els 8 hi havia gairebé 2 empats.

Governar comporta conèixer bé el territori i atendre les seves sensibilitats. Si ara ERC, per interessos electorals, a la vista que marxen alguns dels alcaldes més rellevants, se’n vol aprofitar i forçar les coses, potser es trobarà amb el territori i bona part del Parlament en contra. No sempre les consultes resolen problemes, a vegades en creen de nous.

Subscriu-te per seguir llegint