Redescobrir Centcelles

Els Amics de l’Art Romànic del Bages van organitzar recentment una excursió a la vila romana de Centcelles. En general, van quedar impressionats per l’espectacularitat dels mosaics d’un gran valor patrimonial. Es tracta d’un mas privat fins el 1949, quan l’Institut Arqueològic alemany el va comprar per mig milió de pessetes i el va tenir fins el 1982. Durant la Transició, el van lliurar al Ministeri de Cultura espanyol que el va traspassar a la Generalitat de Catalunya perquè ara ho gestioni el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Els arqueòlegs alemanys van trobar-hi una cripta i la sala principal que converteix el descobriment en un element arqueològic de primer ordre en el mon paleocristià, només superat per Ravenna, prop de l’Adriàtic italià, amb els mosaics més importants i més ben conservats del mon romà. Centcelles és una recerca no tancada perquè hi ha hipòtesis per resoldre. Una d’elles afirma que sota l’actual patrimoni hi ha dues cambres de vidre, –cripta i subcripta– on hi havia una cambra forta per guardar el tresor que servia per pagar l’exèrcit, per tant Centcelles hauria estat un campament militar? Les interpretacions continuen obertes. Sigui com sigui, el veritable tresor està en l’interior del mas. Una porta moderna de la vila romana, amb escales i pisos intermedis pels dormitoris i rebedors per entrar a les sales annexes i la central amb l’impressionant desplegament dels mosaics de la immensa cúpula. Els principals temes del conjunt del mosaic fan referència a escenes costumistes de la cacera, d’oci però a la vegada de preparació per la guerra, on caçadors a cavall persegueixen els cérvols, porten xarxes i estaques, preparen els paranys per capturar el porc senglar. Segueixen les escenes de l’Antic i del Nou Testament: tres joves jueus de Babilònia amb barrets frigis refusant d’adorar nous ídols, però que acabaran al forn; el Bon Pastor, Adam i Eva, Daniel a la fossa dels lleons, Jonàs llençat al mar des d’un vaixell, on se’l menja una balena i als tres dies l’escup i ressuscita com Llàtzer. Hi ha escenes representatives de les quatre estacions: hivern, primavera, estiu i tardor, però amb dues de perdudes. L’amo de la vila representat amb els seus, en un ambient de relaxació i tranquil·litat espiritual està fent una pregària pública a Déu demanant la salvació quan s’acabi el cicle temporal.

També es visiten les termes privades que utilitzaven per rentar-se amb oli d’oliva. S’observen les estructures per on passava l’aigua, el forn i sala d’aire calent, amb pilons de maó que aguanten un terra flotant, com una sauna, la piscina, o els banys amb forats estratègicament situats en forma de latrina, sense intimitat. Quan acabaven es fregaven amb un pal i una esponja comuna, per esbandir-se. La mentalitat de l’època era que si tot anava bé per dins, tot anava també bé per fora. Un panell mostra la situació de Centcelles, –actualment en el terme municipal de Constantí–, que vol dir cent cel·les, prop de Tàrraco, respecte de l’Imperi romà, inclosa la part bizantina, de Constantinoble, i la part occidental de Roma. Amb una població al voltant dels 18 milions de persones repartits per als territoris de l’imperi, controlats per legions formades per 300.000 homes. A Hispània n’hi tenien permanentment una, formada per 6.000 soldats. Ens situem a l’època de l’emperador Constantí, enmig de les lluites entre el paganisme i un creixent cristianisme, quan publica l’edicte de Milà l’any 313 que legitima el cristianisme dins l’Imperi Romà i consagra la llibertat de culte.

Subscriu-te per seguir llegint