Tren, d’entrada, no

No tinc cap animadversió contra el transport públic (sense compartir la persecució que es fa del cotxe): a Barcelona, per exemple, no em moc d’altra manera. Tampoc tinc res contra el ferrocarril. De fet, quan haig de fer desplaçaments de curta o mitjana distància, sempre miro primer si hi ha l’opció de fer-los en tren. És còmode, assequible –per a l’usuari– i sostenible.

Ara bé, d’aquí a tenir el prejudici que sempre el tren és millor que qualsevol altra alternativa n’hi va un tros. Per això, mai he vist clara la petició que es recuperi aquest mitjà de transport al Berguedà. No tenim la suficient massa crítica de població per justificar la ingent inversió que requeriria construir una nova infraestructura d’aquest tipus (ara que el vell traçat del carrilet ja l’ha engolit la carretera o s’ha convertit en carril blau o pantà) ni per costejar-ne després l’operativa i el manteniment. I és que el tren és un servei públic car –per a la hisenda pública.

Davant de qualsevol potencial inversió, cal primer fer un estudi de costos i beneficis. En aquest cas, els beneficis serien d’índole mediambiental (tot i que aixecar una nova via fèrria també deixa cicatrius en el territori) i de caràcter social. Però no crec que els beneficis socials no puguin obtenir-se d’altres formes més eficients. Si el que gastaríem a retornar el tren a la comarca es fes servir per millorar el transport públic del Berguedà (bus –elèctric, també– i, sobretot, transport a la carta) i per reforçar la nostra connectivitat per carretera amb les comarques veïnes, la utilitat i la rendibilitat de la inversió serien molt més altes. És en això on ens hem de concentrar. I és que cal no oblidar que qualsevol actuació pública té un cost d’oportunitat, és a dir, que amb els diners que costaria es podrien fer altres coses, o es podria rebaixar la pressió fiscal sobre els ciutadans.

Dubto, igualment, que actualment el tren resultés interessant des del punt de vista de la durada dels desplaçaments. Si per anar a Barcelona en ferrocarril necessitéssim 3 hores o més (com passaria mentre no se solucioni la mala connexió ferroviària Manresa-Barcelona), mal negoci faríem.

En tot cas, la situació actual de transport públic a la comarca és millorable, especialment en l’àmbit intracomarcal, però tenir una dotzena de serveis diaris de bus per anar o tornar de Berga a Barcelona en 90/100 minuts per 2,6 euros (amb l’abonament actual), no està malament; i aviat la T-Mobilitat.

Així és com ho veig jo ara mateix. No obstant, estic obert a canviar d’opinió si se’m demostra que estic equivocat. Constato que hi ha gent intel·ligent que aposta per recuperar el tren al Berguedà, i m’agradaria que m’expliquessin els seus arguments i que m’ensenyessin els números que han fet. Deixem els apriorismes, les modes i els tòpics a banda, i fem un debat públic informat sobre la matèria. Mentrestant, per a mi, el 2023 el retorn del tren no queda prou justificat ni des del punt de vista de la mobilitat ni des de l’econòmic o social.

Subscriu-te per seguir llegint