El papa atacat a dins i a fora de l’Església

Ahir va fer deu anys de l’elecció del cardenal Bergoglio com a bisbe de Roma, un papa que, sobretot, després de la mort de Benet XVI, és atacat pel sector més conservador i immobilista de la Cúria i de l’episcopat. I és que Francesc és el papa de les perifèries, no de la Cúria, és el papa dels pobres, no dels poderosos, és el papa de l’aggiornamento, no del conservadorisme ni de la nostàlgia. I perquè Bergoglio no és el papa de l’establishment, és atacat per aquells que, amb malícia i aprofitant que veuen Francesc en cadira de rodes, ja somien un nou conclave per escollir un nou bisbe de Roma i treure’s de sobre un papa profeta. Francesc és un papa valent que denuncia les injustícies del nostre món, com fa amb els qui tenen les mans (i els diners que guanyen venent armes) tacades de sang.

El papa, qualificat despectivament de peronista, és atacat a dins i a fora de l’Església, perquè va arribar a dir que no havia «estat mai de dretes» (Ara, 19 setembre del 2013). I això no li ho perdonarà mai ni el sector més dretà de l’Església, ni el de la política, ni els mitjans de comunicació més conservadors. Francesc ha estat qualificat de papa «antiespanyol», perquè va demanar «humilment perdó pels crims contra els pobles originaris durant l’anomenada conquesta d’Amèrica», ja que reconeixia que es van cometre «molts i greus pecats contra els pobles d’Amèrica, en nom de Déu». I encara, perquè en el capítol 26 del seu llibre, Sobre el cel i la terra (2010), l’aleshores arquebisbe de Buenos Aires, Jorge Mario Bergoglio, va denunciar els abusos dels conqueridors espanyols, «perquè evidentment vingueren a fer negoci en aquestes terres i a emportar-se l’or». Per això, el periodista Francisco Marhuenda va arribar a dir que «l’Esperit Sant es va confondre i els cardenals», en el conclave de març del 2013, «elegiren un candidat catastròfic» (La Razón, 29 de setembre del 2021).

El papa, segons denunciava Jose Manuel Vidal, té enemics externs que van «des de Vox fins als sectors més conservadors del PP, passant pel poder mediàtic de Jiménez Losantos i Marhuenda, així com, d’una manera més subtil, per Carlos Herrera» des de la COPE, que, per a més inri, és la ràdio dels bisbes.

Francesc està decidit a fer canvis en l’Església, tant en la litúrgia com en l’economia, per evitar la corrupció i també per reformar la Cúria. Francesc és un regal que Déu ha donat a l’Església i al món. Francesc és el papa de la tolerància zero amb la pederàstia, que vol donar un paper més rellevant a la dona, que denuncia la mort dels immigrants a la Mediterrània i que posa l’Evangeli i els pobres (que és el mateix) al centre de l’Església.

Amb la mort de Benet XVI s’ha desencadenat, des del sector més conservador de l’Església, aquesta guerra bruta, plena de prejudicis i de falsedats, contra el papa Francesc. Per això fa uns quant dies, el papa deia a un grup: «Els agreixo el seu recolzament en la pregària. Realment ho necessito perquè aquest treball no és fàcil».

Subscriu-te per seguir llegint