Funcionaris a la lluita de classes

La lluita de classes tradicional tenia dos bàndols fàcils de definir: propietaris contra assalariats. Però res ja no és el que era. Ara, a Catalunya, la major part dels propietaris d’empreses són, en realitat, persones que tenen un CIF igual que el president de Mercadona, sí, però treballen sols o gairebé sols, les passen putes per arribar a finals de mes, i una revolució bolxevic només els podria col·lectivitzar una furgoneta vella i una caixa d’eines, o un local i una màquina de torrar pollastres, o una barra de bar llardosa, o un PC per portar la comptabilitat de la botiga de la cantonada, que ja no ven res. Aquests i els autònoms integren avui, juntament amb el proletariat pobre, la nova categoria social de la classe mitjana que ja no és mitjana. A l’altra banda de la trinxera hi ha els rics de sempre, sí, però la novetat és que ara també hi ha els alts funcionaris de l’administració amb feines tranquil·líííííssimes, sous com els que abans cobraven els metges, jornades flexibles i caps que no controlen si realment treballen, cosa que molts no fan. Avui, si hi hagués una revolució s’alçaria contra els rics, sí, però també, encara amb més ganes, contra l’aristocràcia funcionarial que, com l’exsecretària del Parlament, pot cobrar un milió en quatre anys sense anar a treballar. I tot legal. Marx i Lenin fliparien.

Subscriu-te per seguir llegint