Europa hispanitzada

L’any 2002 es va iniciar el projecte del canal Segarra-Garrigues, l’obra pública al servei de la propietat privada més gran de Catalunya, ja que 17.000 propietaris van veure multiplicat per 10 el valor de les seves terres de secà. Una proposta de regar 70.000 ha, en bona part projectades sobre espais del més alt nivell de protecció europea (xarxa Natura 2000) perquè els hàbitats afectats són reductes europeus d’aus estepàries i el 2004 es va donar per extingida una d’aquestes espècies, l’alosa becuda, i n’hi ha unes quantes més en situació crítica. La UE va iniciar un procés d’infracció amb sentència del tribunal de Justícia EU per no respectar les Zones d’Especial Protecció per a les aus (ZEPA), que va comportar un llarg estira-i-arronsa fins que el projecte va reduir les zones regables a 28.000 ha. A la pràctica, avui dia, donat l’elevat preu de la connexió a l’aigua del canal que té uns costos de funcionament molt elevats, malgrat les continuades subvencions públiques, hi ha força finques que no s’han endollat al canal.

Els temps han canviat i ara tot Europa està embarcada en la transició energètica, i els dos motors de la unió, Alemanya i França, han necessitat solidaritat energètica ibèrica (gas liquat que es desembarca a les nostres costes i electricitat que s’exporta a França). Europa mira al sol ibèric per generar electricitat solar i fotovoltaica que li serveixi per produir Hidrogen Verd. Uns i altres tenen la pretensió de substituir el dièsel per hidrogen per moure mercaderies per carretera i fins i tot s’han posat d’acord per destinar molts diners a la construcció d’una canonada submarina per portar aquest gas tan delicat a França. No sabem per què els assessors de Macron, que quan es parlava d’enviar aquest gas per la canonada terrestre del MIDCAT deien que la tecnologia de l’hidrogen era molt immadura i que era millor consumir aquest gas a prop dels llocs de generació, han canviat de parer. Potser perquè els impactes ambientals de la generació massiva són molt grans i millor que siguin a casa del veí. El fet és que, com que ara consideren que és molt urgent disposar de grans instal·lacions de generació elèctrica al sud d’Europa, aquells Verds que ara governen a Alemanya i que ja han deixat de ser-ho tornant a obrir les mines de carbó, proposen un reglament europeu per tal que desaparegui l’avaluació ambiental preventiva per les grans instal·lacions, la que va salvar tantes hectàrees ZEPA de la seva transformació definitiva; i posen una autopista administrativa per tal que les grans empreses declarin d’interès públic els terrenys que vulguin per fer les grans instal·lacions de generació elèctrica, construïdes amb força ajudes públiques Next Generation.

Les cadires dels expolítics ibèrics de primera fila als consells d’administració de les grans empreses energètiques han aconseguit que l’empenta del toro ibèric remogui la consciència verda d’Europa, encara que a l’Espanya Buidada ja no quedin deveses lliures d’artefactes perquè els toros hi pasturin.

Subscriu-te per seguir llegint