La lliçó de les mosques ‘gais’

Si hi ha una startup que encara li quedin diners després de la fallida del Silicon Valley Bank, aquí li llanço una idea: una app per lligar dirigida a mosques; un Tinder, no per a borinots de discoteca, sinó per a petits insectes de veritat, que es veu que van sexualment desorientats. I no és precisament culpa seva, sinó teva i meva.

Diuen que la feina més difícil és la de sexador de pollets, perquè costa diferenciar les femelles (que van a la granja) dels mascles, llençats directament a la trituradora acabats de néixer (genocidi que fem com si no existís perquè no volem renunciar als nuggets i als filets). Però m’hi jugo un pèsol que, si se’t posa una mosca al davant, tampoc sabries dir si és una mosca mascle o una mosca femella i, per ser políticament correcte, li acabaràs dient mosqui. Però, al gra. Es veu que en algunes espècies de mosques, entre elles (en aquest cas ells) tampoc se saben diferenciar a simple vista; necessiten recórrer a les feromones per saber si qui tenen al davant és la seva mitja taronja. El problema, i aquí és on entrem nosaltres, és que la contaminació atmosfèrica i l’augment dels gasos d’efecte d’hivernacle està entorpint aquest complex intercanvi d’hormones. Segons un estudi científic recent, això fa que, a la pràctica, els mascles de mosca, sense voler-ho, s’interessin per altres mascles i passin de llarg de les femelles.

Riure per no plorar, perquè el tema és seriós. No perquè dues mosques mascles no puguin ser felices juntes (en aquest punt sempre em trobaran defensant els drets de qualsevol col·lectiu), sinó pel grau de profunditat fins on està penetrant la mà destructora de l’home, la dona i els genderqueer en el cicle natural del planeta. Altres insectes també estan patint la mateixa desgràcia i no es pot oblidar que són fonamentals: un canvi que sembla insignificant pot posar en perill un ecosistema sencer i, al seu torn, amenaçar la seguretat alimentària de milions de persones. La presència de tot petit invertebrat, encara que a casa ens molesti, és clau per pol·linitzar cultius de fruites i verdures. Mostra d’això són els 18 milions d’exemplars d’abelles que cada any els humans traslladem a Califòrnia perquè morin exhaustes pol·linitzant camps d’alvocaters i ametllers (d’aquí que hi hagi vegans que estiguin renunciant als alvocats i a la llet d’ametlla). És hora que ens comencem a preocupar menys per la sexualitat del veí i més per la de les mosques. I els pesticides, millor guardar-los per controlar la plaga d’abusadors, assetjadors i pederastes que prolifera descontroladament.

Subscriu-te per seguir llegint