Un altre escenari impossible superat

Escenari impossible» és el títol del quart capítol de la temporada tres de «Star Trek: Picard». Dona continuïtat al tercer capítol, «Disset segons», que té la paternitat com a soroll de fons. Pel sol fet que Star Trek porta 57 anys en moviment, un dels capítols clau del llegat del capità Picard, ara almirall, havia de fer justícia a aquesta etapa. I així ha estat. Després d’uns crèdits que demostren amor, respecte i tendresa vers la sèrie de culte –que no sempre ha mantingut un nivell acceptable–, un grup de cadets de la Flota Estel·lar, en un flashback, pregunta a Picard per les seves antigues aventures. Picard explica la trobada amb els Tamarians, que es comunicaven amb metàfores, i com va aconseguir trencar el mur del llenguatge. Tornant al moment present (de la sèrie), la situació és crítica, un escenari impossible, amb la nau sense energia a la deriva dins d’una nebulosa assetjada per una misteriosa nau botxí capitanejada per l’actriu Amanda Plummer, que la recordareu com a atracadora a la cafeteria de «Pulp fiction» i pel seu paper a «El rei pescador». El rei pescador és un personatge que apareix en les llegendes artúriques com l’últim d’una nissaga de protectors del Sant Greal. El rei està ferit i es vincula el seu estat de salut amb les penúries del seu regne. Cal trobar el camí de guariment, com passa en molts capítols de Star Trek. I el camí bo passa per entendre bé la situació.

A «Escenari impossible» el camí és el procés pel qual s’arriba a entendre, després d’acceptar els errors, que les opcions d’èxit es poden mantenir fins al darrer segon si treballen plegats. Ara que, després de 3 anys, sortim de la nebulosa del coronavirus, escriure aquest article des de dintre de la nau espacial que és un diari em serveix per aplicar aquestes màximes a noves situacions.

Ens enfrontem a nous reptes cada dia en un entorn en el qual la tripulació de la nau minva mentre creixen les forces opositores. A la majoria de les missions a les quals anem quotidianament hi ha molts més contractats per defensar els interessos del que paga que humils exploradors imparcials. Creix el sense sentit d’imposar-se perquè cadascú s’elabori la seva pròpia carta de navegació sense tenir en compte les dels altres. La normativa estel·lar-judicial no preserva el periodisme, sinó que el coarta. Però aquest escenari impossible també tindrà solució. Si ens mantenim junts, la necessitat de la nostra feina l’entendran fins i tot els Tamarians. I això contribuirà a guarir el regne, no pas a emmalaltir-lo. Ja ho veureu. En el pròxim capítol.

Subscriu-te per seguir llegint