Què en sabem, de la torre Ximberga?

En la caminada homenatge a Albert Benet efectuada l’11 de març passat, organitzada pels AARB, el Museu de la memòria de la vinya i el vi de Sant Fruitós, el Col·lectiu Recerca de Sant Fruitós, amb la col·laboració d’aquest Ajuntament i de la Trenta-sisena de Sallent, amb un recorregut de 8,59 quilòmetres i la participació de 70 persones, la primera visita va ser a la torre Ximberga, darrere del cementiri parroquial de Sant Jaume d’Olzinelles. El jaciment medieval és una explotació agrària, al límit del terme municipal de Sallent. L’arqueòleg i actual alcalde de Calders, Eduard Sánchez, que des del 2004 no havia tornat a la zona, va trencar alguns mites. Reconeix que Benet va documentar aproximadament la torre de Ximberga, però no físicament, fita que cal atribuir a Ramon Camprubí. Existent des del segle XI quan el territori s’organitza en masos, entre ells el Gassià, a partir del segle XIII fins el 1511, que podria ser la continuació de la torre. Benet amb alumnes de l’institut Lluís de Peguera fa una primera excavació el juny de 1979, com també en fa al Cogulló, en pla voluntarista, perquè l’arqueologia no estava professionalitzada. El catedràtic d’institut va ser un dels grans historiadors del Bages, però no tenia la formació d’arqueòleg i no va escriure el resultat de l’excavació. Sí que va publicar que els treballs es van fer en una campanya de tres dies, en la qual es va netejar el jaciment de la vegetació que el cobria, trobant uns fragments de ceràmica grisa que procedien d’una trinxera oberta durant la guerra civil 1936-39. De la campanya corresponent al curs 1979-80 assenyalava la descoberta de tres habitacions: el graner, amb un dipòsit quadrangular, una cuina gran i un menjador enllosat, amb materials ceràmics variats, des de l’esmaltada de color verd, a la manresana amb colors verds i morat de manganès, així com l’existència d’una sitja. Una de nova se’n va trobar a la campanya 1980-81. També es van trobar una sivella, un botó de bronze i una llança de ferro.

La primera fornada d’arqueòlegs professionals havien d’escriure el que trobaven i explicar-ho bé per obtenir permís d’intervenció arqueològica. A l’entorn del 2002, amb l’alcalde Jordi Moltó al capdavant, molt sensible amb els temes de patrimoni, es va recuperar el jaciment del Cogulló. Jordi Morera va intervenir en la torre Ximberga amb una altra excavació arqueològica que va donar peu a una reinterpretació, però van treballar sobre un espai que ja havia estat excavat, amb conclusions dubtoses. El lloc estratègicament és una zona molt emboscada des d’on es domina el Pla de Bages, per on passava el camí ral de Manresa, el que ha fet pensar que es tractava d’una torre de defensa militar, però no és el cas, sinó que era d’autoprotecció de pagesos amb terres. La manera de treballar la pedra és baix medieval i els materials arqueològics trobats eren dels segles XIV i XV fins al punt que sembla que el mas Gassià i la torre Ximberga vindrien a ser el mateix. La ceràmica trobada permet datar prou encertadament. Hi ha bastantes sitges que són magatzems subterranis on es col·locava els cereals en espiga, com dipòsits retallats a la roca o en argila. També es va trobar una mica de ceràmica ibèrica i fragments de romana, però que no té res a veure amb el mas. El que està clar és que l’Ajuntament de Sallent l’hauria de restaurar i netejar per evitar que s’hi facin herbes, posar una capa de gravetes i marcar els espais perquè siguin entenedors.

Subscriu-te per seguir llegint