Una llei per a cada gallina

Si parlessin sense cap filtre, els pagesos que intenten guanyar-se la vida en petites explotacions agràries de pobles petits dirien que l’únic que demanen a l’administració és que els deixi tranquils i no toqui els pebrots; també dirien als urbanistes a qui els agrada tant la seva masia que els prohibeixen moure’n ni una rajola que, si la masia és així de fotogènica, és perquè ells l’han bastit com els ha semblat durant generacions; i que, qui vulgui dictar política porcina, que comenci per enfonsar-se fins als genolls en merda de porc. Però com que els pagesos d’avui han estudiat, han llegit i han vist sèries en versió original igual que els veïns de Gràcia, es limiten a demanar que els treguin de sobre una mica de burocràcia. Aquest va ser el clam ahir, a l’acte sobre el despoblament rural organitzat per aquest diari a Solsona. Massa lleis, massa normes i tot massa barceloní. Els sentia i recordava allò que va escriure Eugeni d’Ors: abans de Prat de la Riba el catalanisme deia «oohh, la meva dissortada pàààtriaaaa»; a partir de Prat, el catalanisme diu «apuntin: article primer, punt primer». Efectivament, un país es fa gran quan es governa. I Catalunya, potser perquè ha estat tres segles sense governar-se gens i encara ho pot fer poc, quan ho pot fer una mica en fa un gra massa.

Subscriu-te per seguir llegint