L’exconsellera i l’actor secundari

La detenció en directe de l’exconsellera Ponsatí, dimarts al centre de Barcelona, va trasbalsar la vida col·lectiva d’aquest país petit i va deixar retratada la «consolidada» democràcia espanyola. Les imatges d’una eurodiputada mostrant les seves credencials d’immunitat a un sotsinspector dels Mossos a les ordres de no se sap clarament de quina autoritat superior, disposat a exercir una privació de llibertat tant ofensiva com il·legal, es va fer viral i va sacsejar totes les pantalles en pocs segons, ha estat el curtmetratge de la vergonya més vist els darrers dies. Algun o alguna sapastra es va cobrir de glòria triant el moment i les formes que deixaven en evidència la servitud del Govern autonòmic vers l’irrespectuós poder judicial amb les institucions europees. Tots els focus apuntaven cap a la Clara i el seu advocat, poc se n’ha parlat de l’actuació d’un personatge clau que, com l’actor secundari Bob dels Simpson, ha provocat sentiments tan oposats com enfrontats, amb un protagonisme que ha estat poc reconegut en tot aquest despropòsit que se’ls va escapar de les mans.

El cinema n’està ple de secundaris, com el sotsinspector encarregat de la detenció, als qui no s’ha fet justícia, però que sense ells tot el sentit de l’argument s’hauria pogut girar com un mitjó, per acabar sent un desastre absolut de taquilla; l’imprescindible Walter Brennan de l’època daurada del western o l’entranyable Margaret Dumont que va ser l’eterna ombra de Groucho Marx, com a més propers tenim el mai prou reconegut Pepe Isbert i les entranyables tietes del cinema espanyol, la Florinda Chico i la Rafaela Aparició; la seqüència a la plaça de la Catedral ens ha deixat l’impagable descobriment d’un nou tiet de Catalunya.

M’imagino les dificultats del càsting fet a correcuita: ens cal algú que no cridi l’atenció, ni alt ni baix, ni un musculman ni un panxa content de despatx, que no sigui de porra fàcil, però tampoc un encantat, amb pinta de funcionari de proximitat i ben educat, ni massa somrient ni molt malcarat i, sobretot, capaç de deixar aparcats els judicis de justícia i moral quan compleix ordres... no cal, moltes gràcies, però els de la Brimo que aixequen el braç queden descartats.

El cert és que ha nascut una estrella, encara que hagi quedat en un segon pla a ell li devem que tota aquesta ignomínia s’hagi resolt sense ni un paper a terra, el seu savoir-faire ha salvat els autors de la servitud al regne d’un torbament i un descrèdit encara més gran; no sé si en són conscients, però el si-us-plau i la calma exhibida en el paperot que li va tocar, juntament amb l’actitud col·laboradora de la Clara i en Gonzalo, van estalviar la guspira que hauria pogut provocar un incendi; el conseller Elena li deu unes copes i bona part del càrrec.

Subscriu-te per seguir llegint