En campanya com en temps pretèrits

Som a les portes d’una campanya electoral, en aquest cas de les municipals del 28 de maig, i una vegada més hi dedicarem una quantitat desmesurada de diners per a despeses de dubtosa eficàcia. Una despesa que fa especialment mal en èpoques no precisament de vaques grasses com l’actual. I és que, en ple segle XXI, continuem ancorats en sistemes del passat quan les xarxes socials podrien fer la pràctica totalitat de la feina. De fet, ja s’hi fa molta propaganda, i tot l’any, però no serveix per substituir els mètodes tradicionals que ens costen un munt de diners. Només hem de veure les quantitats que partits i administracions es gasten en el paperam que requereixen les campanyes entre cartells electorals i bustiades als domicilis que difícilment algú es llegeix o ni tan sols es molesta a obrir. Amb els missatges (directes o subliminars) que sovint rebem per les xarxes, o amb la propaganda que un hi pot buscar pel seu compte, n’hi hauria d’haver prou. Hi guanyaríem en autonomia personal a l’hora de decidir per nosaltres mateixos què és allò que volem saber sense que ens inundin en va d’altres informacions, i sobretot estalviaríem paper, plàstic i tinta, amb els beneficis que això també tindria per al medi ambient.

I no parlem de les paperetes i els sobres que encara necessitem per exercir el nostre dret a votar el dia de les eleccions. Sembla mentida que la humanitat busqui la manera d’arribar a Mart i establir-hi una base, i encara no hagi estat capaç (o això ens diuen) de trobar un mecanisme fiable, vàlid, còmode i econòmic per poder votar telemàticament.

I és que les campanyes electorals han evolucionat tan poc que encara mantenen algunes qüestions que en els temps actuals ratllen la ridiculesa. A meu parer, i per més que s’agraeixi una pausa total després de quinze dies de campanya, poc sentit té la jornada de reflexió el dia abans de les eleccions, com també la prohibició de publicar enquestes sobre els possibles resultats quan es poden encarregar a mitjans d’un país estranger i fer-les córrer com la pólvora per les xarxes socials.

Diuen que el col·lectiu d’indecisos els dies previs a les eleccions és cada cop més elevat, i en això s’aferren els defensors de les campanyes, que amb les quatre promeses d’última hora i amb els discursos buits i plens de tòpics que deixen anar en mítings passats de moda, intenten endur-se al seu terreny als que dubten. Malament anem quan el vot es decideix a correcuita.