Esperances frustrades de campanya

Ara que el que compta és el que fa bullir les xarxes socials, jo, ingenu de mi, pensava que m’estalviaria la corrua interminable d’actes electorals.

Ja se sap. Durant gairebé 4 anys, el poder polític intenta tenir-te el més lluny i controlat possible, però quan s’acosta la campanya tots els periodistes esdevenim simpàtics i treballadors imprescindibles en la sacrosanta tasca de recollir tots i cada un dels seus missatges electorals.

Amb el centímetre a mà, els partits mesuren curosament l’espai dedicat a les altres formacions.

No tinc clar que reclamin a Twitter, Facebook o Instagram que hi hagi una quantitat equiparable de publicacions. Tampoc podrien exigir que tinguessin la mateixa repercussió, perquè el nombre de visualitzacions i comparticions dependrà de l’interès que generin els continguts. Si vol clics, el candidat es pot posar a jugar amb un cabdell de llana amb un gat mentre diu alguna cosa.

Que l’espai que es destina a una informació es triï en funció de l’interès que tingui és un dels pilars del periodisme que més costa d’acceptar als representants polítics, perquè és una cosa que decideix un consell de redacció i no pas ells mateixos, fet que els incomoda molt, perquè es tracta d’un àmbit on mana algú altre.

Així que ara que tenien l’oportunitat de cuinar-se i difondre’s els propis missatges, jo estava convençut que el diari passaria a ser secundari i tindríem més temps per fer una altra mena d’anàlisi en comptes d’haver de dedicar moltes hores a reproduir continguts i a garantir difusions adequades. No ha estat així i, a més, s’acosta la llarga corrua de debats electorals que posaran de costat un munt de candidatures que parlaran d’una muntanya de temes construint laberints on es barregen dades i opinions com l’all i l’oli. En alguns casos, amb un gust més potent i, en d’altres, més insípid.

Una oportunitat seria que, per exemple, a Twitter els seguidors de cada formació donessin la seva versió de cada debat, en la qual, de ben segur, el seu representant brillarà per sobre dels altres. Llavors els seguidors de la xarxa podrien comparar les piulades de la desena de diferents formacions sobre cada un dels temes i arribar a les seves pròpies conclusions, segurament molt influenciades per la percepció selectiva prèvia amb la qual afrontin el procés de muntar el trencaclosques. Això o confiar la tasca a algú imparcial que es dediqui professionalment al tema i donar per reinventat el periodisme.